Opinió
L'endemà del dissabte
Estiu.
Per fi, ho he fet. Al cap de vint anys de visites gairebé anyals a Holanda, l'endemà del dissabte passat vaig aconseguir veure Zomergasten (Convidats estiuencs) un programa ja mític de la televisió neerlandesa, emès cada estiu des del 1988. A primera vista, sembla que Zomergasten no tingui res d'especial: es tracta d'una sèrie d'entrevistes disteses amb unes persones més o menys conegudes, a l'estil, posem per cas, del programa Identitats (dirigit i presentat, ja fa temps, per Josep Maria Espinàs a TV3). Però el que fa que Zomergasten sigui tan diferent és que cada entrevista dura ni més ni menys que tres hores senceres (en rigorós directe). I l'èxit –tremend– del programa rau precisament en la seva llargària, ja que els convidats –alliberats de l'obligació, imposada sovint a les entrevistes televisives convencionals i per tant breus, de fer-se l'interessant tot etzibant quatre coses si fa no fa llestetes en un temps mínim– acaben parlant amb una profunditat inusitada de les coses que més els afecten, incloent-hi, si cal, episodis rellevants de la seva vida privada, sense que això comporti cap davallada cap al clavegueram virolat en què neden els reality shows.
Temps.
Per amenitzar la presentació visual, cada entrevistat també ha d'escollir uns quants fragments de pel·lícules que tenen algun lligam amb aquells aspectes de la seva vida i obra que volen destacar. I aquí tampoc es va amb presses: els fragments poden ser tan llargs com desitgi el convidat de torn.
Plaer.
L'entrevistat al programa que vaig veure era la dissenyadora i traficant d'idees Lidewij Edelkoort –una barreja improbable de Mariscal, Bigas Luna i Vicenç Altaió– de la qual no sabia res però que va eliminar qualsevol temptació de fer zàping amb la seva insistència gens petulant sobre la naturalesa de la creativitat i la seva descripció precisa del dolor que sentia a causa de les infidelitats –acordades amb ella, per cert– del seu marit. Van ser tres hores fascinants, en què una persona prou coneguda es va depatumitzar a través de la seva pròpia honestedat. No dubto que es podria fer quelcom semblant a la televisió catalana. Sobretot si es respecta la regla número u de Zomergasten: no convidar-hi cap polític. Al cap i a la fi, l'estiu és per passar-s'ho bé.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.