Pobresa clandestina
I, per tant, sospitosa. I això que ara la pobresa que, si més no a Catalunya, té nom de Marató de TV3, s'ha infiltrat, sense trucar a la porta, per les escletxes d'una societat que ara fa un any es gastava milers de milions per a la trobada d'un cap d'Estat estranger amb joves d'arreu, altament subvencionats. Com que sempre he fet vacances el juliol, m'he passat els mesos d'agost pels carrers de les ciutats menys habitades –anava a escriure ‘desertitzades' però hauria mentit: al barri de casa s'estan celebrant les festes de la Paloma, i els carrers estan plens de ciutadania devota i en actitud de pregària–, aquest agost rebo arreu confidències no sol·licitades sobre els efectes de la crisi en la vida quotidiana. Fet que em confirma allò que proclamen els tertulians omniscients: la pensió, sovint justeta, dels avis aporta diners a fills i néts; qui feia dues setmanes de vacances en fa una; s'aprima l'economia domèstica i fins i tot el càstig de la pandèmia olímpica ha permès una ocupació sedentària a qui ha posat en venda l'apartament de Santa Pola o la caseta de Miraflores. Totes i tots –s'entén: els experts en confidències– et diuen, però, que ells rai, que d'altres s'ho passen molt pitjor...
Fa 22 anys, que presidia al Parlament la comissió d'estudis sobre la pobresa a Catalunya, vaig descobrir que la pobresa té amagatalls. Si crèiem que la detectaríem als suburbis de les grans ciutats, descobríem la pobresa al cor de les ciutats velles, amb cases sense ni aigua corrent i amb sistemes de calefacció inadequats. La gent amiga de Càritas m'ho confirmava: persones que passaven per solvents, ara estan vivint, i ningú no ho diria, en situació de molta pobresa. Va ser quan vaig descobrir un text massa actual, a fe: el llibre segon de l'Informe del Síndic de Greuges, Frederic Rahola, amb l'adjunt, Elies Rogent, del 1989 –allò sí que era una Sindicatura de Greuges!–, anava dedicat a l'exclusió social ‘a la terra més ufana sota la capa del sol'. La marginació social a Catalunya la componien vells, gitanos, infants, treballadors en atur crònic, malalts i immigrants. Cinc pistes per descobrir, avui, els col·lectius de pobres a casa nostra.
