El procés de Constitució de l'Estat Català
Alguna cosa molt bàsica ha canviat pel que fa a la nostra nació, com podem comprovar si llegim la premsa d'aquest darrer mes, sobretot la digital: la majoria de comentaris, entrevistes –tant les fetes a l'interior com a altres llocs del món, especialment als Estats Units i a Anglaterra--, analitzen quin ha de ser el procés cap a la constitució d'un Estat català propi. També una allau d'informes sobre la viabilitat de l'economia catalana en el nou Estat ens expliquen amb dades, comparacions i moltes xifres com funcionaríem dins els primers temps de l'estrena.
Com arribarem a l'Estat Català? Ens reconeixeran els estats del món? Quina serà la nostra situació econòmica en l'interval entre ser una autonomia d'Espanya i convertir-se en un estat lliure? Diversos estudis qualificats surten al pas d'aquestes inquietuds de la població catalana. Es pot dir que els aspectes essencials, aprofundits, cuits i madurats en aquests darrers anys, han iniciat el camí de la difusió. N'hem escollit alguns de significatius.
El procés de trànsit i la configuració de l'Estat Català és esquematitzat pel Cercle Català de Negocis (CCN) dins la seva pàgina de Twitter. El procés el situen en dos àmbits: 1. La generació de suport social que culminarà en un Acte de Sobirania. 2. La internacionalització del procés, per mitjà d'aliances amb els països clau i amb pactes amb ells pel reconeixement de l'Estat Català.
La proclamació de la independència requereix, segons el CCN, l'Acte de Sobirania com a culminació del procés esmentat. El CCN preveu diverses possibilitats d'aquest acte indispensable. Des del referèndum fins a la proclamació unilateral de la independència feta pel Parlament de Catalunya. Per a aquesta segona opció caldria un govern de concentració clarament majoritari per emprendre un programa constituent.
Els primers mesos com a Estat independent són també descrits pel Cercle en un esbós sobre la dinàmica a seguir. 1. En l'àmbit polític: el reconeixement de Catalunya com a Estat. 2. En l'àmbit operatiu (Estructures d'Estat): la definició dels processos de transició clau, amb la definició de les funcions necessàries: designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball; desenvolupar sistemes d'informació.
Com s'ha de PREVEURE la possibilitat de boicot d'Espanya als productes catalans és una altra qüestió que es planteja, amb inquietud, la nostra societat. Aquest tema primordial és informat pel Dr. Modest Ginjoan, professor de la UAB i professor associat del Departament d'Economia i Empreses de la UPF, en una entrevista per Youtube. “Estudiem tants escenaris com cal –diu– per veure què pot passar. Hem fet un supòsit d'un boicot alt.” Segons reconeix, als primers moments podria haver-hi un boicot que quedaria compensat, però, per altres factors econòmics. La diferència del que deixaríem de pagar a Espanya ens aporta un guany considerable, exposa Ginjoan. “D'entrada, diu, el guany seria d'un 5%, uns 16.000 milions d'euros per any.”
Quines possibilitats de reconeixement internacional tenim? Aquesta qüestió és ben explicada pel politòleg Dr. Boix de la Universitat de Princeton dels Estats Units en l'entrevista publicada per Vilaweb i realitzada per Salvador Cardús. El professor respon a la pregunta: les possibilitats de reconeixement internacional són “completes. Totals. Si això es fa bé, democràticament i amb transparència, no hi ha cap raó perquè la comunitat internacional no ho accepti. Tret dels països que tenen interessos molt concrets, com Espanya, o els països que tenen minories nacionals actives a dins, com la Xina amb el Tibet i alguns més. El reconeixement no ha d'arribar pas de totes bandes l'endemà mateix. Pot haver-hi un procés d'uns quants mesos de consolidació. No puc imaginar que els Estats Units s'hi oposin, si es proposa bé la independència”.
La Marxa per la Independència organitzada per l'ANC, amb suport de moltes entitats del País, recorre aquest estiu Catalunya, envoltada d'actes diversos. Davant els aspectes que acabem de veure, podem concloure que esdevé el símbol d'aquest itinerari final. L'itinerari que ens duu ara mateix cap a l'Estat Català.
