Primàries socialistes
Caldrà, sense remei, fer unes eleccions primàries “a la francesa”, no
de cap altre estil
El compromís del PSC de convocar unes eleccions primàries “a la francesa” és un pas decisiu. Respon a una de les exigències ciutadanes inexcusables: obrir la democràcia, recuperar-la del monopoli dels partits polítics i dels seus aparells, incrementar la participació directa d'una ciutadania madura i informada que no admet la infantilització. L'escrit “Primàries ara”, encapçalat per la diputada Laia Bonet, planteja la urgència d'aquestes primàries i –molt més important– reflexiona sobre les condicions que han de reunir perquè responguin al compromís adquirit.
Aquestes condicions, a parer meu, es poden resumir en dues:
1 Unes primàries “a la francesa” han de fer-se sobre la base del cens ciutadà o –si l'ús del cens amb aquesta finalitat no és encara possible, com passa entre nosaltres– sobre la base de la lliure votació de la ciutadania, degudament documentada i disposada a signar la corresponent declaració política i a fer una simbòlica aportació econòmica; això, naturalment, mitjançant un sistema informàtic que garanteixi un únic vot per persona.
2 Unes primàries “a la francesa” han de tenir dues voltes. Una primera volta en la qual tinguin ocasió de presentar-se candidatures significatives de l'ampli ventall d'accents que compon l'espai socialista, donant lloc a un debat franc sobre tot allò que preocupa uns o altres segments de la ciutadania i produint la corresponent mobilització social, tan diversa como sigui possible. I una segona volta, a partir de les dues candidatures més votades a la primera, destinada a sumar voluntats diverses i a produir dues candidatures d'agregació entre les quals dilucidar una candidatura definitiva prou forta.
No cal dir que un plantejament d'aquesta naturalesa pot topar amb inèrcies, amb temors i amb interessos de tota mena. I sobretot amb el gastat i transversal “ara no toca” mitjançant el qual, en nom d'“allò que interessa a la ciutadania”, algun pretès clarivident decreta de què es pot parlar i de què no. Aquest cop, però, no valen restriccions. Es tracta d'un compromís amb la ciutadania i caldrà parlar de tot el que interessa a la ciutadania, als seus diversos segments. Caldrà, sense remei, fer unes eleccions primàries “a la francesa”, no de cap altre estil.
El desastre econòmic i social en el qual estem immersos, a més del creixent empobriment d'amplis sectors i de les insuportables tragèdies personals i familiars que comporta, ha repercutit greument en el desprestigi de la política democràtica, que apareix impotent davant del poder econòmic. Sabem que només un poder democràtic d'abast europeu serà capaç de recuperar un grau suficient de sobirania política i d'impulsar regulacions globals que facin passar per l'adreçador els poders econòmics i financers.
Sabem també, però, que aquesta idea no basta i que la ciutadania exigeix canvis de fons en la cultura i la pràctica democràtica. Sobretot la fi del monopoli dels partits, potser necessari per afermar la democràcia en els seus inicis, però que ha esdevingut una cotilla asfixiant. No pas per la “maldat” intrínseca dels qui componen els “aparells”, sinó per la mateixa naturalesa d'aquests. No es poden demanar brodats o puntes a una màquina de fer xurros. Cal substituir els mecanismes: eleccions primàries ciutadanes, llistes obertes, vinculació permanent electors-electes, exigència de responsabilitat econòmica (privada i pública), consultes periòdiques, pressupost participat, cogestió ciutadana dels serveis públics...
Les eleccions primàries socialistes volen ser una primera aposta valenta en aquesta direcció. Per això, despertaran tot l'interès i seran observades amb lupa. Per això, no poden defraudar.
