Accidents

Passar a la història a vegades va d'un pèl. I canviar-la potser també. Haurem de demanar excuses als historiadors marxistes que troben frívoles les referències a l'atzar i esperar que a una columna d'agost se li permetin aquestes divagacions. Podria un accident fortuït haver canviat la història del segle XX? La temptació de pensar així la va tenir John Scott-Ellis, que va morir, justament, en acabar el segle, el 1999. Aquest home, fill de grans propietaris anglesos, va ser educat a l'elitista escola d'Eton on, malgrat els esforços del professorat, va fer un trist paper. Els intents de motivar aquell cap buit no van portar a cap èxit aparent. En complir els 18 anys els pares el van enviar a Alemanya, a veure si almenys era capaç d'aprendre una llengua estrangera. Era l'any 1931. Un tal Adolf Hitler havia venut, ja, 50.000 exemplars del Mein Kampf i el partit que liderava pujava com l'escuma. A punt de complir 43 anys, l'autoestima del senyor Hitler començava a agafar dimensions colossals. Avui el trobem, la mar de satisfet, passejant per Munic. És el mateix dia que el nostre jove anglès, l'inútil, condueix un Fiat per primera vegada. L'acompanya el senyor Pappenheim, el pare de la família que han trobat per acollir-lo. En una cantonada, un vianant ornamentat amb un petit mostatxo es descuida de mirar a l'esquerra i és envestit pel Fiat. L'home cau per terra. El jove Scott-Ellis té un espant, però sembla que l'home s'incorpora ràpidament. No ha estat res. El senyor Pappenheim li expressa disculpes de part del conductor. El del mostatxo les accepta, s'espolsa la roba i es fan una encaixada. El tutor alemany informa al jove de la identitat de l'accidentat: “És un líder polític que crida molt. Es diu Adolf Hitler.” El noi diu “ah”, però amb els anys agafa gust per l'anècdota que, potser, li hauria tret la reputació d'inútil. “Segurament, per uns segons–explica John Scott-Ellis– vaig tenir la història d'Europa en les meves mans maldestres. Només va quedar una mica trasbalsat, però si l'hagués matat sense voler jo hauria canviat la història del món.” Qui sap.