Nou escenari a Euskadi
si el PNB governa en coalició o amb el suport dels socialistes o d'EHB
Patxi López ha convocat eleccions avançades per al proper 21 d'octubre. Després de perdre el suport del PP el passat mes de maig, no tenia cap altra alternativa ja que era impossible que pogués aprovar el pressupost de l'any vinent. Es tanca així la primera legislatura amb un govern en minoria del PSE. El balanç no és dolent: fi de la violència d'ETA, tot i l'error de López de trobar-se de viatge als Estats Units quan ETA feia públic el comunicat; haver fet front a la crisi econòmica sense les retallades socials exigides pel PP i amb una política d'austeritat que ha sabut evitar la recessió –en bona part gràcies al marge de maniobra que li donava el concert econòmic tot i les limitacions imposades per les tres diputacions forals en mans del PNB (Biscaia), de Bildu (Guipúscoa) i del PP (Àlaba); la primera legislatura on, en el darrer any, la política no ha estat sotmesa al xantatge de les armes.
Tanmateix, no en té prou per guanyar les eleccions. El vot a Euskadi està molt fidelitzat per blocs. O es vota en clau de nacionalisme basc o de nacionalisme espanyol. A l'interior de cada bloc sí que es produeixen sovint transferències de vots, però no entre els blocs. I aquesta és la carta que li queda a Patxi López, que l'electorat que vota en clau espanyola li reconegui els seus mèrits en detriment del PP d'Antonio Basagoiti i el PSE tingui la clau del Parlament basc.
L'esquerra abertzale es presenta a les eleccions d'octubre sense condicionaments de cap i, segons l'Euskobarómetro del mes de maig, podria obtenir uns resultats (24,7% dels vots i 22 escons) frec a frec en diputats dels del PNB (32,1% i 23-24), tot i no poder disposar del seu cap de llista natural, Arnaldo Otegi, que continua injustament a la presó malgrat haver estat clau en la decisió de l'esquerra abertzale de rebutjar la violència. El PSE se situaria en tercer lloc (20% i 17) i, per últim, el PP (14% i 12-13). És evident que els resultats electorals no necessàriament s'ajustaran del tot a les enquestes, però tampoc cal esperar grans variacions en les tendències: a l'alça Euskal Herria Bildu (EHB) i a la baixa, pel continuat desgast provocat per la crisi, el PP. En tot cas, majoria nacionalista basca. Una altra qüestió és si el PNB decidirà pactar amb EHB per formar un govern nacionalista clarament escorat cap a la independència o si EHB estaria disposat a donar suport parlamentari al PNB amb un programa menys ambiciós. I, encara, una altra qüestió és si el PNB voldrà cap mena d'entesa amb l'esquerra abertzale temorós que qualsevol protagonisme de govern d'aquella li permeti un futur sorpasso electoral. Aquesta és la carta que pretén jugar López: sense entesa entre el PNB i EHB, el PSE tindria la clau de la governabilitat a Euskadi, fins i tot amb un govern en minoria del PNB. Ara per ara, l'altra alternativa aritmètica, una entesa entre el PSE i EHB, sembla políticament inviable.
Els socialistes perdran la Lehendakaritza a Euskadi, una de les poques autonomies on encara governen, però, de totes totes, qui més perdrà serà Mariano Rajoy, tant si el PNB governa en coalició o amb el suport dels socialistes o d'EHB. D'una banda, després de les eleccions basques serà impossible cap complicitat a Madrid amb els nacionalistes bascos. De l'altra, seguirà havent-hi un govern autonòmic que no es doblegarà a les exigències de noves retallades dictades pel govern de Madrid. Per últim, la situació se li podria tornar impossible si també a Catalunya la representació parlamentària s'ajustés a les demandes de la majoria dels ciutadans a pesar de la crisi d'identitat o l'autisme que denoten les forces polítiques catalanes.
