Malson d'una nit d'estiu

Els companys de redacció, quan em veuen amb diaris de Madrid a les mans, em pregunten per què sóc tan masoquista. Potser sí se n'ha de ser una mica, ateses les característiques de les seves columnes d'opinió, generalment bel·ligerants amb les nostres institucions i els seus responsables. Circula per internet un article de Suso de Toro, datat el 8 d'agost del 2010, en què es pot llegir: “Leo en una revista dominical que distribuyó la semana pasada el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con ‘los españoles más queridos y más odiados por los españoles'. Qué miedo. Los tales ‘españoles' que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en ‘los españoles'. ¿A que no saben quiénes son ‘los más odiados' de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida? Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos ‘enemigos de España': catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente.”

Aquest paràgraf d'un escrit que ja té un parell d'anys, es podria reescriure ara mateix i seria de la màxima actualitat. Fulleges, per exemple, un exemplar del diari ABC, i trobes un títol que pràcticament ja ho diu tot: Baladronadas nacionalistas. N'obres un altre, també del mateix rotatiu, i topes amb una columna de l'amic Carrascal sobre els incendis forestals que fan malbé el territori hispànic. Penses que no hi haurà espai per a la literatura anticatalana, i t'equivoques. Al final de tot, i després d'un punt i a part, heus ací com acaba el senyor José María la seva ígnia disquisició: “Nos anuncian otra ola de calor. ¿Cuántos incendios causará? En Cataluña ya han cortado por lo sano prohibiendo salir a los excursionistas. Mejor que se achicharren en las ciudades a que ardan los bosques. Es la fórmula nacionalista para todo: el ‘país' antes que las personas. Mientras éstas se dejen...” Independentment de la manca de rigor del text, tant informatiu com conceptual, fixeu-vos bé en el final, perquè ens tracta d'imbècils que ens deixem putejar sense dir res, sense queixar-nos. És a dir, sense rebel·lar-nos contra la dictadura de la Generalitat.