de set en set
El dia Onze
La vicepresidenta Ortega ha posat de moda dir en qualitat de què s'anirà a la manifestació de l'Onze de Setembre. Ella ja va aclarir que hi aniria a títol particular. Com els quatre del PSC. Però no ho va dir perquè sí, sinó perquè, uns dies abans, el president Mas havia fet unes declaracions en què demanava que tots aquells que pensem anar a la manifestació del dia Onze li féssim costat en la reclamació del pacte fiscal. Després, la cosa s'ha anat complicant perquè alguns altres polítics s'han afanyat a contestar el president Mas tot dient que de pacte fiscal, res de res, que el que s'ha de reclamar el dia Onze és la independència. Més tard, encara, l'Herrera d'Iniciativa ha acabat de complicar-ho i hi ha afegit les reivindicacions socials, com si els catalans o les catalanes demanessin el pacte fiscal o la independència només amb la idea de deixar els calés que no ens robaran a La Caixa. El fet és, però, que ara el còctel és tan complet que en el moment que envio aquest article la gent del populatxo com vostès o com jo no sabem si Artur Mas anirà a la manifestació o no; si hi va, a on es posarà; si aguanta una pancarta, què hi reclamarà, i si, en les declaracions posteriors, dirà que hi ha anat o que no hi ha anat com a President d'aquest país o com un ciutadà més. Si aquest era el pla B, doncs, fins i tot algú com jo pot arribar a entendre que els polítics espanyols no ens entenguin. Suposant –i és un suposar– que fossin intuïtius i subtils tal com diu el tòpic que són els anglesos, potser encara pescarien alguna cosa. Però un polític espanyol? Amb la tradició de guerres, de pronunciamientos i de cops d'estat que tenen al darrere? I, encara, a més, tractant-se de catalans? I, encara també, de catalans que els parlen en català? Per l'amor de Déu! Suposant –i també és un suposar– que ens escoltin, no hi entendran res. Massa complicat per a uns Sorayas de Santamaría qualssevol, descendents dels franquistes i dels inquisidors i dels demòcrates amb tradicions falangistes com Aznar. ¿No li sembla, president Mas, que, si volem que ens entenguin, els ho hauríem de posar molt més fàcil?