El regional de les 14.58
En contra de tots aquells que s'imaginen que Espanya és l'enemic secular de Catalunya i que, quan arribi el moment, Espanya farà ús de tots els recursos legals i de tot el joc brut possible per tal d'evitar l'accés de Catalunya a la sobirania, hi ha notícies que desmenteixen amb rotunditat el conflicte. Per exemple, ahir diumenge, la periodista Eva Vàzquez informava des de les pàgines d'El Punt Avui que els ajuntaments de Girona i Figueres han llogat un tren perquè els ciutadans de les dues capitals puguin assistir a la manifestació unitària de l'Onze de Setembre a Barcelona.
Tenint en compte que el lema de la manifestació és Catalunya, nou estat d'Europa, s'ha de reconèixer com a molt significatiu el gest de generositat i la predisposició de la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, que no ha posat cap impediment a llogar un tren de Renfe (que depèn del seu Ministeri), justament per contribuir a l'èxit dels partidaris d'independitzar-se de l'Estat espanyol. Com un gag de Polònia devia ser la conversa de Whatsapp entre Santi Vila i Carles Puigdemont (els alcaldes per la independència) i Ana Pastor (la ministra que deu milers de milions d'euros en infraestructures no executades).
Les relacions diplomàtiques hispanocatalanes no deuen estar trencades del tot quan s'ha fet possible el lloguer d'un tren. Un ciutadà normal, via web, no pot trobar l'aplicació a la pàgina oficial de Renfe que li permeti llogar un tren. De fet, un ciutadà normal no pot ni tan sols garantir que, pagant el bitllet, el tren circuli amb puntualitat. Però a àmbit institucional, si hi ha bon rotllo, es poden llogar trens, fins i tot per a objectius antagònics als que són propis de les institucions mateixes. Així, en el futur, és possible que la independència no s'assoleixi però, en canvi, es pugui tancar un contracte de lloguer en bones condicions i Catalunya (l'arrendatari) acabi llogant el país que li correspon a Espanya (l'arrendador), ja sigui amb caràcter de llarga durada o per a usos vacacionals o de cap de setmana.
La maniobra tramuntanal i genial de Vila i Puigdemont mereix l'elogi com a precursora de la via imaginativa i pragmàtica cap a la sobirania. Probablement serà un èxit i qui sap si l'any vinent es pot millorar la iniciativa fent circular el tren de la independència per la via morta de riure del TGV. Simplement, enguany, cal polir algun petit detall. Per exemple, confiar que el tren regional regular que surt de Figueres a les 14:58 (dos minuts abans que el tren de la independència) no pateixi cap de les habituals causes tècniques alienes a la companyia ferroviària i es produeixi un retard fatal per causa major.
