Valors, des d'Europa

He estat a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu: m'hi he sentit ben acollit i m'ha semblat que s'hi treballa de valent. Vaig accedir-hi per l'edifici Altiero Spinelli i, d'aquest, cap al Paul-Henri Spaak, on es troba l'immens hemicicle. T'adones que és una autèntica ciutat del poder legislatiu, de 27 estats (per ara!) compromesos pel respecte de la dignitat i la promoció de la solidaritat. He visitat també altres edificis, tant de la Comissió –Berlaymont, emblemàtic, és realment impactant– com del Consell de la Unió Europea: el Justus Lipsius, nom de l'humanista d'Anvers, o l'imponent edifici Lex. Altres espais recorden Brandt, Antall, Suttner... Estic perfilant projectes educatius per a Ciutadania: m'hi han ajudat alguns catalans com altres funcionaris de la UE d'orígens ben variats. Sobretot, però, m'hi he fet preguntes sobre els valors que hi ha darrere tot plegat i com poden servir en l'ensenyament i per a l'elaboració del “pla nacional de valors”, eina en la qual estem ara treballant a Catalunya. Hem d'anar sempre més enllà d'un oportunisme polític només circumstancial.

Som conscients que, a Catalunya, no ens queda ja gaire temps, que tenim poc marge per retrobar el nostre lloc: mirant aquests dies el nostre petit país des del cor institucional de la UE, el veig viable només dins l'“Europa de les nacions”. La nostra Ítaca és dins la Unió, justificada en el lema oficial: “Units en la diversitat.” M'ha ajudat Senza radici (2004), un diàleg sobre Europa entre un polític laic italià, Marcello Pera, i l'alemany Ratzinger, encara no papa aleshores. Els preocupa sincerament que ens quedem “sense arrels”, com sintetitza el títol del llibre. Però què té Europa d'especial?

“Els perses reivindiquen com allò propi l'Àsia i els pobles bàrbars que hi viuen, i consideren que Europa i el món grec són cosa a part”, testimonia Heròdot (segle V aC), el primer a referir-se a Europa com a concepte geogràfic. Els d'Àsia ja ens veien diferents, i els límits foren completats per dos “moviments”: primer, l'expansió des del Mediterrani oriental cap a l'oest i cap al nord, amb els romans i després les gents de les terres fredes, i en segon lloc l'expansió musulmana dels segles VII-VIII, que va “distingir”, al sud del “mare nostrum”, la immensa Àfrica. Ara bé, tots aquests “mons habitats” necessiten idees: grecs i romans i cristianisme, arrelats tots en tradicions antiquíssimes, la força de Carlemany i altres emperadors i l'aportació moderna d'humanistes, de Leibniz i altres filòsofs i de força líders. Ells se'n van ocupar, i ens ha sortit una civilització de llibertats, d'igualtat i d'afany de pau prou reeixida. Però sempre calen més idees noves.

A Bouillon, al sud de l'àrea valona, he visitat el castell de Godofred, mort a Jerusalem el 1100, al final de la primera croada. Quatre exèrcits, des de diferents punts, van donar suport a la protecció dels llocs sagrats. Ho van abandonar tot –seguretat, riqueses, interessos personals i familiars– per un projecte col·lectiu i, a la vegada, personal i vital. No judico aquí si fou encertat, però afirmo que Europa necessita líders i ciutadans generosos.

Els “pares fundadors” ho han estat: els sembla que els eurodiputats i funcionaris d'ara ens fan el pes? Estem cadascun de nosaltres prou compromesos amb els valors i ideals d'Europa? Aquí hi ha més que economia. Per ser concret: cal que qui ens representi no sigui un algutzir de la partitocràcia o del populisme. Necessitem polítics que defensin vitalment i establement valors, que hi creguin. Així aquest nostre “pla nacional de valors” podria immunitzar-nos contra dues xacres en la relació públic/privat: la corrupció (que és prendre del públic per a interessos privats) i l'escàndol (que escampa arreu el que pertany a la intimitat). Corrupció i frivolitat ofeguen el que volem ensenyar als nostres joves a Ciutadania. Potser Godofred de Bouillon, a la seva manera i temps, ho va intentar: generós, noble, utòpic, valent, fidel. Ara ens toca a nosaltres, en ple segle XXI.

PEP DUIXANS