Amb tots vostès: el llibre

Això que encapçala l'article és, ras i curt, la presentació d'un llibre. Però tant vostè com jo sabem que la presentació d'un llibre és tota una altra cosa. N'hi ha de llargues i pesades, n'hi ha de concorregudes, n'hi ha d'originals i ben preparades, n'hi ha de mal programades, n'hi ha de molt interessants però amb poc quòrum… De l'acte de fer saber que has escrit un llibre i presentar-lo en societat perquè arribi al lector, n'hi ha tantes, de maneres, com vulgueu però requereix una litúrgia en què, com molt bé diu Antoni Puigverd, l'autor es casa amb el lector en una cerimònia pública. Presentar un llibre –afegeix Puigverd– és apadrinar aquest acte ritual. Aquesta que acabo de reproduir és una de les moltes afirmacions, pensaments i reflexions que recull l'exposició Llibres parlats, que s'inaugura la setmana que ve a Girona i que serà itinerant per tot Catalunya durant el 2013. La responsable d'aquest viatge en el temps per la literatura de proximitat és Cristina Massanés. Va quedar captivada per les hores i hores de gravacions que té guardades a les lleixes en Guillem Terribas al seu despatx a la Llibreria 22. M'ho explicava l'altre dia ell mateix, des d'aquest despatx. Una exposició que es nodreix d'un material que s'ha conservat sense cap intenció de posteritat però que ara, gràcies a les filmacions que en Guillem ha fet de manera gairebé íntima durant trenta anys de presentacions a la llibreria, el projecte agafa una altra dimensió i forma de mostra. Una mostra pública de com han canviat les presentacions, aquestes litúrgies, com diu en Puigverd, i de com ha canviat la relació de l'autor amb el lector. Presentar un llibre ara sembla un fet del tot normal, fa tres dècades era un acte gairebé excepcional. Ara més que mai en una època digital i virtual es necessita mantenir –de vegades recuperar– un contacte físic, fidel i prolongat entre públic i escriptor. Llibres parlats no només parla de llibres, sinó també de com i per què s'escriuen, els llibres; de com són els que els escriuen, de com són els que els llegeixen i de què busquen tant els que els escriuen com els que els volen llegir. En definitiva, que és una exposició que convida a llegir. Ben mirat, és el que es busca quan es fa la presentació d'un llibre, que es llegeixi.