Senyals muts
Aquest és un article, un altre, que s'ocupa de la pèssima senyalització de les nostres carreteres. És un problema que dura des de temps immemorial, que no sembla tenir solució governi qui governi i que resulta incomprensible quan ens comparem amb països tan propers com ara França, on és molt difícil que els senyals t'abandonin a mig camí, com passa tan sovint a casa nostra. Que la queixa sigui inútil, que no hi hagi res a fer, que cada article que s'escrigui sobre el tema no sigui altra cosa que la pura expansió ociosa del seu autor, no ens hauria d'impedir de continuar-nos queixant, com si encara creguéssim que aquest mal antic té solució. Segur que tots els qui em llegeixen poden aportar la seva llista particular farcida de silencis incomprensibles, de desaparicions misterioses de topònims, d'embolics a les rotondes, de contradiccions en el quilometratge... Això per no parlar dels genis que es van inventar les entrades a les poblacions amb les localitzacions dels punts cardinals (nord, sud, est i oest), sense que gairebé mai n'hi hagi cap que t'indiqui, senzillament, on és el centre. Per posar un sol exemple d'aquest panorama, recorreré només a un cas de la meva comarca que he llegit recentment en el diari digital Anoiadiari.cat: “A l'autovia A-2, venint de la Panadella, hi ha la primera sortida que indica Òdena-Igualada. Una vegada agafada la sortida, al capdavall i en el moment de la bifurcació per anar a Òdena o a Igualada, només hi ha l'indicatiu Igualada-Manresa. El nom d'Òdena ha desaparegut. No deu fer falta. El foraster ja s'espavilarà o, com alguns creuen, ja ho hauria de saber... De fet, té el 50% de possibilitats d'encertar la direcció correcta.” I així, a grapats. Per tot Catalunya (i per tot Espanya, per cert).
Però és que avui voldria posar de manifest un cas molt més gros que es porta l'oli, un absurd incomprensible contra el qual no han pogut fer res ni les queixes reiterades dels automobilistes ni les denúncies d'un diari tan solvent com Regió 7, que se n'ha ocupat diversos cops. Vet aquí que un bon dia el govern de la Generalitat de Catalunya va tenir la bona pensada d'endegar les obres del que se'n va dir l'eix diagonal (C-37) i que uneix Manresa amb Vilanova i la Geltrú, passant per Igualada i Vilafranca del Penedès. El resultat ha estat una carretera que vertebra quatre comarques abans mal comunicades, que no és cap autovia –llevat dels 13 quilòmetres finals cap al mar– i que té trams prolongats sense possible avançament, però que en conjunt està molt bé i ha permès als qui en som usuaris habituals un estalvi de temps i de risc d'accident considerables. Perfecte, doncs. Afegim-hi que va costar 1.400 milions d'euros, diners que es pagaran mitjançant el conegut model de pagament de “peatge a l'ombra”, i que es va acabar de completar fa cosa de vuit mesos, concretament el 2 de desembre de l'any passat. En total, 67 quilòmetres de recorregut. Però resulta que en la senyalització de l'entorn de Manresa, aquest eix flamant simplement no existeix. Els senyals són muts. És a dir, que si baixes de la Cerdanya i el Berguedà i vols dirigir-te cap a l'Anoia o el Penedès no hi ha cap rètol que indiqui aquesta nova carretera, de manera que el més probable és que, en el millor dels casos, si no et decantes fatalment per l'autopista cap a Barcelona, acabis anant a parar a l'interior de la ciutat de Manresa, on la cosa no millora gens ni mica, de manera que l'automobilista està cridat al desconcert més absolut. I que no es facin il·lusions els qui pensin que, en el temps del boom de les tecnologies avançades, un problema com aquest té fàcil solució: algú ja s'ha adonat que, al Google Maps, l'eix diagonal encara hi apareix en situació d'obres i que la C-37 hi figura amb el vell traçat que passa per l'interior del municipi d'Òdena...
És probable que els veïns de la zona i els usuaris habituals d'aquestes carreteres ho trobin de seguida. És natural, i aquest fet no fa més que confirmar l'arrelada convicció popular que els rètols de les carreteres hi són fonamentalment per als qui ja coneixen el país que trepitgen. Fora d'ells, ningú més no pot endevinar-ho. Per si fos poc, la corona de Manresa és un envitricoll de carreteres on no resulta gens fàcil aclarir-se i on, això sí, gràcies a la senyalització de l'eix transversal, pots trobar rètols que et porten a poblacions més petites i més allunyades com ara Solsona o Cervera –per no dir les ciutats més grans–, però no pas a la capital de la comarca veïna, Igualada.
Posats a buscar explicacions a situacions com aquestes, es fa difícil de trobar-ne alguna de raonable. És que el projecte de realització d'una nova infraestructura no preveu una senyalització completa i suficient? És possible imaginar que, a l'hora de confegir aquest projecte, s'hagin oblidat dels senyals d'algun tram de la ruta? Resulta inconcebible. Però quan els primers automobilistes se n'adonen, quan els mitjans de comunicació s'afanyen de seguida a denunciar-ho, com pot ser que passin vuit mesos i ningú no ho arregli? Segons Regió 7, sembla que els responsables corresponents de la Generalitat asseguren ara que a la propera tardor (?) es faran “actuacions de millora” dels senyals a tot l'eix diagonal, al costat d'algunes obres en matèria de seguretat. Però hi afegeix el diari de la capital del Bages: “El que no diuen és si el reforçament de la senyalització inclourà l'adaptació dels grans cartells de l'anella viària manresana a l'existència de la nova carretera.” Per què no ho diuen? No ho consideren necessari? O potser pensen que no estan obligats a donar aquest tipus d'explicacions?