Rachel Corrie

El seu nom és un símbol. I aquesta és la força de la resistència no violenta a un exèrcit considerat criminal per les mateixes Nacions Unides, malgrat que els tribunals hagin decidit que l'estat d'Israel no és responsable de la mort de l'activista, i ho consideri un accident.

És sens dubte una de les imatges que conserven les retines de la violència amb què l'exèrcit d'Israel ataca la població civil palestina als territoris ocupats, destruint els seus habitatges i els seus petits espais d'activitat econòmica, fonamentalment l'agricultura en un territori vetat d'aigua. Rachel Corrie va ser sàdicament aixafada per un buldòzer quan interposava el seu cos en el trajecte de demolició d'una casa palestina. I és una de les icones de la resistència no violenta a la brutalitat del qualsevol exèrcit.

Ha de ser desesperant per a una família veure com han acabat set anys de procés judicial. La família Corrie va presentar una demanda civil contra el Ministeri de Defensa israelià, i ara es mostra “dolguda”. Cindy, la mare de Rachel, deia a la premsa: “De bon començament vam tenir clar que a Israel el sistema protegeix els soldats i els proporciona impunitat legal a costa dels civils.” I segur que és així, tant segur com ho és que aquesta impunitat no només és a Israel. És a massa llocs del món on l'odi justifica la violència dels qui es creuen amb la possessió de la raó contra els qui el discurs situa com a amenaça.

El juliol passat moltes organitzacions per la pau es congratulaven de la simple (o no) celebració d'una reunió multinacional que acabaria regulant tímidament el comerç d'armes al món amb un tractat d'obligat compliment, que caldrà veure quants compleixen.

Aquesta setmana molts ens hem indignat (no pas sorprès) del veredicte del tribunal israelià, però sàpiga aquesta justícia que una sentència injusta no esborrarà de la nostra consciència qui i què representa la malaurada Corrie. Perquè molts encara considerem que l'única forma possible de lluitar contra la violència, l'exerceixi qui l'exerceixi, és la no-violència, és la raó.