Per una educació independent
Davant la cruïlla històrica que s'apropa, el poble català haurà de decidir, en un acte de sobirania, si avança decididament envers la consecució d'un estat propi que garanteixi la nostra supervivència cultural i la construcció d'un futur millor per als nostres fills. Aquest horitzó ens ofereix l'oportunitat de redissenyar els nostres instruments d'autogovern sense el llast de l'acomodament a les estructures administratives i jurídiques espanyoles. Hem de preparar-nos per bastir d'una forma “pròpia” l'estat propi tot evitant improvisacions que ens portin a la reproducció dels models en ús.
Si aquest raonament resulta vàlid per als camps jurídic, econòmic, polític, etc., també ho ha de ser en el terreny educatiu. Hem de començar a repensar la forma, l'estructura, l'organització, l'administració i el contingut d'un sistema educatiu dins d'un nou estat català independent. Prenguem-ho com una gran oportunitat per corregir ineficiències acumulades i per configurar noves modalitats de funcionament i d'organització que basteixin un sistema educatiu de màxima qualitat, eficàcia i modernitat i que ens reconciliï amb la nostra millor tradició pedagògica.
Quins podrien ser els eixos vertebradors d'aquest projecte renovador i sobirà? Sens dubte caldrà anar-los definint i consensuant amb els diferents agents, tant de la comunitat educativa com de la societat catalana en general, però per avançar-nos al debat en proposem alguns:
• La legislació educativa pot partir dels principis rectors de la LEC però acomodada a una constitució catalana a definir i, per tant, deslliurada dels condicionaments de les lleis orgàniques espanyoles. Això ens permetria formular la nostra pròpia estructura del sistema.
• Hauríem de procurar que el marc legislatiu que reguli el sistema educatiu sigui fonamentador però prim; és a dir, que en un model d'autonomia de centres (pedagògica i organitzativa) allò que reguli l'administració sigui únicament les bases del sistema i els instruments per a la seva avaluació. Consegüentment s'aprimaria l'actual estructura administrativa educativa.
• El currículum bàsic hauria de traduir la cultura comuna que, com a país, vulguem garantir a les noves generacions. I per això també es requerirà un ampli consens social, ja que en aquest currículum comú no hi cap tot, i tampoc no pot esdevenir un compendi inflacionari com l'actual.
• Haurem de formular un nou i més eficaç mecanisme d'accés a la funció i a la carrera docent que esperoni les ànsies de renovació i perfeccionament tot premiant els qui millor ho facin. També caldrà reconfigurar la formació inicial i permanent del professorat en un nou marc sobirà de les universitats catalanes.
• L'avaluació del sistema s'ha de convertir en la peça fonamental que garanteixi la sobirania dels centres i dels seus projectes pedagògics. Per això ens caldran organismes autònoms del poder polític per exercir aquesta tasca des del rigor tècnic i, sobretot, des del prestigi social reconegut.
• La llengua catalana haurà de tenir el sistema educatiu com el seu màxim avalador, tant per al seu ensenyament com per a l'atorgament del prestigi del seu ús. Al seu torn la llengua castellana hauria de ser reconeguda també com a part integrant del patrimoni lingüístic de Catalunya.
Aquests només són uns exemples de les temàtiques que caldrà abordar si volem preparar-nos adequadament per als canvis que s'albiren. Comencem, doncs, a convertir els somnis en projectes tangibles.
