Kafka a Síria

Fa ràbia dir-ho, però això de Síria sembla que va per llarg. I això que aquesta setmana fins i tot François Hollande ha amenaçat amb una intervenció militar el règim de Baixar Al-Assad. Un xic més de paciència i Al-Assad veurà com l'amenacen també Rajoy, els portuguesos, els grecs i Artur Mas. No, perdonin, a Artur Mas no li deixaran fer res: haurem d'esperar el bisbe de la Seu, que, com a mínim, és copríncep. Abans que tots ells, però, Nicolas Sarkozy va avançar-se a Hollande i va amenaçar Al-Assad fent una crida a la comunitat internacional per tal que organitzi una acció ràpida contra les matances de Síria.

Costa d'imaginar què seria una acció lenta per a Sarkozy. En poc més d'un any, a Síria ho hem vist quasi tot: gent fugint, gent assassinada, ciutats destruïdes, els americans i els russos sense posar-se d'acord, els xinesos especulant d'amagat, els israelians com si no els afectés, els iranians, contents perquè, gràcies al règim d'Al-Assad, amenacen Israel, tenen una sortida al Mediterrani i anul·len l'Iraq. I encara em deixo els turcs, que s'esforcen a treure el cap, i els del Consell de Seguretat de l'ONU, que han fet una estada de primavera-estiu a Damasc.

De moment, mentre Obama no decideix si ha d'intervenir-hi, tothom opina sobre Síria perquè, quan els problemes no es resolen, arriba un punt que no hi ha ni un estat del món que no es vegi amb cor de dir-hi la seva. I el resultat és com el d'una novel·la de Kafka: tothom veu clar què ha de passar amb Baixar Al-Assad, però no hi ha ningú capaç d'explicar-nos per què no passa. I ja acabo. Jo em conformaria veient que l'acció ràpida que ha reclamat Sarkozy fos, com a mínim, una acció perquè, al ritme que Al-Assad va matant opositors i al ritme que van abandonant-lo els seus partidaris, a Síria, avui, fa temps que les accions ràpides han fet tan tard. O s'afanyen o ens trobarem que tots els que ajuden Al-Assad hauran hagut de passar-se als que s'hi oposen.