Res com el Penedès
A tocar de Barcelona, frontera amb el Baix Llobregat, hi ha un territori mig oblidat –per molts, de pas– amb un paisatge singular i característic, una catifa de pàmpols verds, de ceps nus i envellits a la tardor i l'hivern.
Territori del cava, per molts, i de grans vins, tot i la llufa que ens han penjat. És trist que Barcelona sigui l'única capital de món que no privilegia els seus vins de proximitat, els del Penedès. Rioja copa el mercat amb uns vins d'estar per casa que et serveixen a cop d'un màrqueting malaltís que ens han incrustat al cervell.
Al Penedès hi ha cellers com ara Jean Leon. O vins espectaculars a un preu raonable, com ara el negre de Tayaimgut i l'excels Can Feixes. Ens volien fer creure que era territori només de blancs –tal vegada a recer dels caves– quan es fan negres de traca i mocador. Qualitat-preu, els caves passen la mà per la cara a qualsevol dels xampanys que ens venen al supermercat a no menys de 30 euros l'ampolla.
Després d'haver begut un cava com el Gran Brut Nature de l'Olive Batllori (Subirats), el Möet Chandon del supermercat no el vols ni per rentar-te els peus. I, damunt, el de França el pagues més car, quan en la mateixa estanteria hi pots trobar un cava comercial, infinitament superior, com l'Imperial Gramona.
Si al Penedès hi comptem Sitges i la seva Costa, no tenim aturador. El Penedès és un territori d'una gastronomia exquisida, de tot i per a tot. Qui ha tastat uns bombons més bons que les catànies de can Cudié? Si fossin franceses no tindrien preu. Al Penedès si manté la criança de galls autòctons, que fan empal·lidir els galls dindi americans de Nadal. Que li preguntin a Monserrat Ferrando, de Sant Martí Sarroca, que els ha criat mitja vida a tocar de les seves vinyes.
El Penedès pot donar fins i tot lliçons d'educació. A l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia (concertada) hi fan un tast de caves i vins que no es fa enlloc més del país. Aprenen a educar el paladar i el cervell. Servidor és un ferm defensor de l'escola pública. Però fa quatre dies, la meva companya em va dir que hi voldria portar el nen quan tingués l'edat; vaig demanar que m'ho argumentés. I ho va fer: “A Sant Josep, més d'un 80% dels alumnes que van a la universitat ho aconsegueixen en la primera opció que han triat.” I un segon argument, demolidor: “I, a més, fins i tot al pati, quan es barallen, ho fan en català.”
