Ombra i foc

De totes les fotografies impactants que ens ha deixat la roentor d'aquest estiu en flames, n'hi ha una que pessiga més que les altres. La va fer un dels menors detinguts per la policia a Roses després de calar presumptament foc a la muntanya. Es veu un arbre encès a poca distància i damunt l'herba seca s'hi projecta l'ombra de l'autor de la foto, contemplant l'escena que ell mateix retrata. L'incendi que es propaga i el piròman que l'ha calat, ajuntats en la plasticitat ferotge d'una sola imatge. Un foc provocat és el piló de cendra que deixa el fracàs col·lectiu d'una societat que no se sap educar a ella mateixa. Si la intencionalitat ni tan sols té majoria d'edat, el fracàs és encara més rotund. Una de les paraules que més hem sentit durant l'onada d'incendis forestals d'aquest juliol i d'aquest agost tan complicats és confinament. Confinar les persones a casa seva és una manera fina de reconèixer que ja no hi ha qui aturi el foc. Fa un mes, el Departament d'Interior va confinar una comarca sencera, l'Alt Empordà, davant la impossibilitat d'aturar un incendi que se li va escapar de les mans i que, a la vista dels informes elaborats pels mateixos bombers, ara sabem que podia haver estat encara molt més devastador. I, malgrat la certesa que en aquelles hores difícils molta gent va tenir la vida en joc, malgrat la quantitat d'imatges que els mitjans vam difondre sobre l'horror del sinistre, malgrat l'evidència que sempre fem curt en la prevenció, encara hi ha persones que troben plaer en l'acció criminal d'escampar la flamarada. Aquests que fins i tot tenen la descaradura de retratar-se són mainada, però això no és cap disculpa. En qui s'emmirallen els joves que volen cremar el seu futur?