Jana delicada

La Jana va néixer dijous, 30 d'agost. La Jana és la meva neboda néta, la primera. Em fa molta il·lusió la seva vinguda al món. De moment ella només n'ocupa un espai molt petit, tot i que va pesar tres quilos i mig en el moment del part. Però ja es poden imaginar que per a la família, que som molt pocs, no hi ha res més al món que ella. Tots girem al voltant seu. Com ha de ser, em penso. Quan la vaig anar a veure per primera vegada vaig portar un ram de roses blanques a la mare, la meva neboda, i per a ella una samarreta de talla minúscula amb un cor gegant estampat. Suposo que, a part d'estètic, té un sentit metafòric. També li vaig portar uns versos del trobador Cerverí de Girona que des del moment que els pares em van dir que li volien posar de nom Jana em van venir al cap: “No'l prenatz lo fals marit, Jana delgada”. El trobador Cerverí aconsella a la Jana que no es casi amb la persona equivocada, sinó amb la que estimi (“sia per vós amat”). Ja sé que la meva Jana no té encara el matrimoni com una de les seves prioritats, però em va semblar una bona manera de donar-li la benvinguda a aquesta vall de llàgrimes. En un moment que ens vam quedar a part ella i jo, no vaig poder evitar fer-li unes reflexions de benvinguda: “Deixa't endur pel cor, Jana, com et diu la Viadeyra del trobador Cerverí de Girona. Si així ho fas, segurament t'emportaràs més d'un disgust i a vegades et semblarà que el cor mateix se't trenca i et sentiràs la persona més desgraciada del món. Però et puc dir que d'una cosa podràs estar segura: no t'hauràs equivocat. ‘El cor té raons que la raó no entén', va dir el filòsof Pascal fa segles. Però també et puc dir que la ciència del segle XXI diu que ‘el cor té cervell' (Annie Marquier, La Vanguardia, 14-3-2012). Del món al qual has vingut ja te'n faràs el càrrec quan sigui l'hora. De moment, deixa't estimar i estima. De coses del cor, jo te'n puc parlar amb un cert coneixement de causa; algun dia ja t'ho explicaré.” Ara mateix jo en aquest espai hauria d'haver parlat d'algun tema d'interès general per consideració als lectors i al director del diari. Però el cor em diu que no m'he equivocat del tot dedicant-te a tu, Jana, aquest article. I jo, el meu cor, me'l crec.