tantxtant
El duel elèctric
Una de les bombes de rellotgeria dins els comptes públics espanyols són les subvencions al sector elèctric. El maldecap ve del mal anomenat dèficit de tarifa, que es calcula com el diferencial entre el que costa generar electricitat i el que se'n cobra a través del rebut de la llum. En un moment d'inspiració, el govern anterior del PP va prometre que el sector públic hi posaria la diferència.
Això no hauria de ser intrínsecament dolent però, com sempre, el dimoni està en els detalls. El que costa generar electricitat ho determinen les pròpies elèctriques, en part, i incorpora totes les subvencions que el govern del PSOE va donar a les energies renovables, creant un altre sector ineficient i addicte a la subvenció. El resultat és que el govern acumula cada any que passa milers de milions de deute amb les elèctriques. Tot això amb l'electricitat més cara de la UE, tant per a individus com per a empreses.
El govern ha de trobar una solució per evitar que el deute tarifari es continuï inflant. Apujar més el rebut de la llum és políticament inviable, per tant s'està acotant la decisió en veure si es mantenen les subvencions a les renovables que paguen les elèctriques però no cobren del govern.
El duel ha configurat dos bàndols. D'una banda, les elèctriques (Endesa o Iberdrola) i, de l'altra, les constructores que van diversificar en renovables (Acciona o Abengoa). Ambdós són els típics sectors parasitaris de negocis del BOE i amb un exèrcit d'expolítics o parents de polítics a sou. Les picabaralles públiques entre els ministres Soria i Montoro són senyals del xoc entre lobbies. Fins que el contribuent ha aguantat, totes aquestes factures se li carregaven. Ara que ja no pot més, els sectors paràsit de l'economia espanyola es comencen a barallar entre ells.