de set en set
De presidents bojos
La història està plena de dirigents excèntrics, però el continent africà té la mà trencada en regalar-nos dictadors no només excèntrics, també sanguinaris, que per estranyes circumstàncies –o no– tenen el vistiplau dels governs occidentals. Avui ens sacseja la consciència la mà de ferro criminal del president de Gàmbia (l'ogre de Banjul), l'infame Yahya Jammeh. Un musulmà que, a mode de sacrifici humà, en el seu discurs de final del Ramadà, va anunciar que abans no s'acabi aquest setembre haurà executat 47 presos condemnats a mort, 9 dels quals ja han estat afusellats. Diverses organitzacions pro drets humans han començat a actuar, i la seva bona feina ha provocat la reacció de molts governs democràtics. Una reacció que segurament serà més de gestos que no pas d'acció i que en el cas de la cooperació pot perjudicar projectes d'empoderament i humanitaris. I aquí arriba un d'aquells maldecaps dels qui volen transformar la injustícia. Què és més eficient, mirar d'ofegar el sistema tallant aquesta mena d'ajuts? Realment tallar el suport a la cooperació és eficient i suficient? O si es prenen aquesta mena de decisions, cal també fer-ho amb temes com el comerç, les relacions empresarials... I d'altra banda, és ètic deixar la població sense aquesta cobertura humanitària?
Aquesta setmana el director de cooperació del govern justificava no mantenir cooperació governamental amb Gàmbia per aquestes execucions; i ho entenc. Però recordo que el govern ha fet cooperació amb el teixit associatiu a Colòmbia, tot i considerar les institucions d'aquell país en alguns moments, actors en el conflicte.
He volgut saber què en pensen també amics d'ONG pro drets humans. I un raonament m'ha cridat l'atenció: per posar fi a règims totalitaris cal enfortir la societat civil, i per això cal ajudar les organitzacions que combaten la injustícia. I els gambians necessiten que ajudem a enfortir la seva consciència en la lluita per la llibertat.
