Gràcies

Aquest curs que comença ens posarà a prova i haurem d'estar atents, no fos cas que per culpa de la situació econòmica l'escola catalana deixi de ser el puntal que ha estat fins ara. Els pares i les mares de molts dels alumnes estaran a l'atur, i estar a l'atur produeix molta angoixa. Hi ha casos desesperats d'amics, de familiars: el cercle es va estrenyent i cada vegada toca de més a prop. Per molt que t'esforcis a no contagiar als nens el teu desànim, és difícil viure amb normalitat i alegria si no arribes a final de mes i no tens cap oportunitat ni cap feina en perspectiva. Fins i tot un nen de pàrvuls pot notar que a casa passa alguna cosa, i això repercuteix en la seva animeta i el seu humor, i ja se sap que un no aprèn si no té el cor tranquil i el cap ben clar. Aquest serà també el curs de les carmanyoles, i, més que mai, el dels avis i les àvies, que no cobren per anar a buscar els néts i guardar-los, perquè lògicament les activitats extraescolars no tindran tanta demanda –anar a anglès, a dansa o a piano aviat per a molts serà un luxe–. Un altre efecte col·lateral de la crisi és que hi haurà alumnes que no portaran a classe tot el material que els demanen: és massa car. No cal dir que “les marques” (vambes, carteres, xandall) estaran reservades a uns privilegiats. Amb tot això, el professorat haurà d'estar a l'aguait per detectar el desànim, les dificultats, l'agressivitat o la tristesa dels seus nens i nenes. Hi hauran de posar molt bona voluntat, i no serà fàcil, tenint en compte que no es cobriran les places de professors que es jubilen, o sigui que seran menys i tindran més feina, treballaran una hora més amb el sou ja prou retallat. Tot això és un sacrifici. Però jo, que sempre he cregut en els mestres i les mestres de la nostra escola, estic segura que no n'hi haurà cap que per aquest motiu deixi d'atendre els alumnes amb devoció. Gràcies per endavant, mestres. Que tinguem tots un molt bon curs.