Veïns d'Eurovegas

Sembla que Eurovegas anirà a Alcorcón o a qualsevol altre lloc de Madrid i que Catalunya se n'anirà d'Espanya. Són expectatives una mica diferents, ja es veu, però cada col·lectivitat humana genera els somnis que pot segons la situació del moment i la trajectòria històrica que arrossega. A Catalunya –i això potser sigui un altre somni, ara que sembla que el de la independència comença a tenir un xic de polpa– cada dia som més els catalans que pensem que anirem millor sense Espanya. De fet, som tants que el dia 11 ja no cabem en els autobusos, que potser col·lapsarem l'autopista –senyors d'Abertis, tindran un detall?– o que n'hi ha fins i tot que aposten per anar amb tren i arriscar-se a arribar a Passeig de Gràcia el dia 12. Ben entès, però: pensem que anirem millor sense Espanya sempre que siguem capaços de controlar els millets i els petits adelsons del país. De fet, construir un estat nou és sobretot això. El mateix que pensàvem molts durant la Transició. I va estar bé. És el que ens ha dut fins aquí: cada generació té dret a tenir els seus somnis. A Alcorcón o a qualsevol altre lloc de Madrid, en canvi, pensar en la independència és difícil. Com es podrien separar d'Espanya els futurs veïns d'Eurovegas? Potser ho haurien tingut més a l'abast si l'alcalde de Móstoles no s'hagués avançat en dos-cents anys al de Sant Pere de Torelló, i no hagués signat el Bando de la Independencia contra les tropes napoleòniques. Ell deia –o el que va signar el bàndol, perquè ara els historiadors diuen que no ho va fer ell– que els francesos volien quedar-se Móstoles, Alcorcón, Madrid i tot Espanya. Però no era així perquè d'Espanya –del que a Móstoles i a Madrid i a Alcorcón en diuen Espanya– els francesos només volien incorporar Catalunya. Amb Espanya en feien prou posant un govern titella i exportant-hi les idees de la Revolució Francesa. L'aposta no va anar bé. Fa dos-cents anys, molts dels futurs veïns d'Eurovegas ja en feien prou amb el centralisme i l'absolutisme que els havien dut els Borbons. Com va poder pensar el boig de Napoleó que se'n sortiria?