Una prèvia al dia Onze
Tot fa preveure que dimarts vinent tindrem l'oportunitat d'assistir a la més nombrosa de les manifestacions. En el marc d'una Barcelona festiva, la Diada presentarà els seus components reivindicatius, els sabors d'un país que vol ser, als quals mai hauria hagut de renunciar. Desitgem i esperem que els catalans intueixin el que s'hi juguen i responguin a bastament.
És veritat que no tots els que ens reunim a Barcelona dimarts a la tarda tindrem les mateixes motivacions, i possiblement ni tan sols la independència sigui un desig unitari, però també és veritat que un cabreig col·lectiu motiva la majoria de voluntats, fins al punt que és un sentiment generalitzat que cal donar un tomb a una situació insostenible i que ens cal explorar noves fórmules per sortir d'aquest atzucac. És hora de fer un pas endavant i, històricament, estem en el moment més dolç per fer-ho.
Mes, si la Diada és un èxit, que ho serà, no podem caure en el parany de pensar que tot és fàcil i que el dia següent assolirem els nostres desitjos. No; el camí és llarg i costerut i, fins i tot, no sempre avança endavant. El dia Onze no perfilarem l'estat europeu, que molts volem, ni tan sols veurem renéixer una autonomia millor, però l'evidència d'un poble al carrer que digui prou a tanta incomprensió i el continuat espoli dels nostres drets, ha de ser un toc d'atenció per als observadors de l'altre cantó de l'Ebre i, també, un reclam d'atenció per als qui ens miren des de l'altre cantó dels Pirineus. Aquest ha de ser l'èxit de la manifestació: que es visualitzi que Catalunya és capaç de mobilitzar-se en defensa dels seus drets i que ara diu prou a una situació inacceptable.
Atenció, el dia Onze no és el final de res, ni el començament d'una cosa nova. S'ha de percebre la Diada d'aquest any com a un pas més, i un pas important, però és la feina de l'endemà la que anirà definint la Catalunya del segle XXI. Per això, la riuada de persones que inundi Barcelona serà l'expressió de la força del poble. Un pas més, però un pas que hem de fer tots; per això, el dia Onze cal ser-hi.
