L'espanyolisme teològic
A l'obra El príncep, publicada el 1513 per primera vegada, Maquiavel defensa la separació entre política, d'una banda, i preceptes morals i religiosos, de l'altra. Vista la permanent actualització que l'espanyolisme fa del primitivisme de la seva doctrina, s'imposa una pregunta: ¿ha llegit Maquiavel, l'espanyolisme? Si l'ha llegit es deu tractar d'una lectura mecànica, distreta, perquè no sembla que aquesta obra fundacional de la política moderna hagi afectat ni poc ni molt el granític ideari de l'espanyolisme.
El cas és que la majoria de formes d'espanyolisme encara estan en un estadi teològic. És un estadi previ al pacte social. És un estadi en què la negociació política i les conviccions democràtiques són entrebancs per a la conquesta d'una veritat superior, de caire teològic o natural. És un estadi en què la política és substituïda per la croada.
Aquest ADN és detectable en gairebé totes les formes d'expressió política i social de l'espanyolisme: des de la dreta fins a l'esquerra, des de les classes adinerades fins a les més modestes, des dels think tank de l'imperialisme fins al ciutadà anònim que declara que la seva espanyolitat no respon a raons polítiques. Contra aquest providencialisme no s'hi pot fer res. La incompatibilitat de llenguatges és tan colossal, que qualsevol diàleg democràtic queda condemnat al fracàs. En virtut d'aquest espanyolisme teològic, prepolític, la societat civil espanyola metabolitza els crims del franquisme, el cop d'estat del 23-F, no refusa la ics (ni la p, ni la q...) dels GAL, confon l'èmfasi de l'article 2 de la Constitució amb l'argumentació que mereix qualsevol article de qualsevol constitució democràtica, aplaudeix l'escenificació hamletiana d'un expresident (F. González) que encara dubta de si havia d'haver volat (eufemisme d'assassinat) la cúpula d'ETA, assumeix com a pròpies les invocacions balcàniques d'Aznar, tolera violències reals com la que protagonitza Albert Rivera quan ratifica l'amenaça i la crida a la guerra defensada pel coronel Alamán Castro, i abona les declaracions feixistitzants del president de futbol de l'Hospitalet.
Una gran part de l'espanyolisme encara no és política. És teologia en estat pur. Per això amenaça, castiga, coacciona, prohibeix. I per això, subjugat a la missió providencialista de defensar la Veritat, encara fusiona els braços armat, religiós, civil i judicial.
