Els Renove i la mare que els va parir

El Consell de Ministres ha aprovat un pla Renove per a ciclomotors, motos i quads. S'afegeix al que ja hi ha per a automòbils. L'excusa és evitar que molts treballadors perdin la feina i la fallida de les empreses que fan cotxes, unes màquines inventades el segle XIX que emeten CO2 a l'atmosfera i, per tant, que contribueixen a l'efecte hivernacle i a la destrucció del planeta. No em preocupa que l'Estat subvencioni poders adquisitius amb capacitat per mantenir cotxes de 50.000 i 60.000 euros i que els centenars d'euros que els donin se'ls gastin en mitja farra. Ni em preocupa que aquests automòbils gastin catorze litres i contaminin com tres cotxes de menys de 12.000 euros. Hi serien igual sense subvencions. El preocupant és que en l'argumentari d'aquests plans hi aflori sempre la voluntat de fer vehicles més sostenibles i menys contaminants. Fan riure i fan emprenyar. Si l'ideal que anhelen és un món verd, amb aigües clares i l'aire pur, per què no fan una aposta pel transport públic? Per què no inverteixen (o, per què no van invertir) en innovació, recerca i desenvolupament? Si és per això, que les peles les donin a la indústria, perquè innovi, investigui i desenvolupi les seves recerques a casa i amb personal qualificat. I tot ben lligat perquè no hi hagi deslocalitzacions. Per què només fan plans Renove de vehicles de motor? Per què també n'han fet d'electrodomèstics? Per què no en fan un per a la ceràmica de la Bisbal, de Breda i de Quart? Per què no en fan un per a cassoles que transmetin millor la calor? I per als fogons del gas? I per a les espardenyes, l'abric o els pantalons? I per als vidres prims? O per als ordinadors? I les impressores? I per a les cortines i la vaixella i per pintar la casa?

En efecte, aquesta llista és absurda. Tant com subvencionar cotxes i no fer trens i una xarxa ferroviària que arribi a tot arreu.