Ca Montes
Ara, la república
Ningú no pot discutir, ni discuteix de fet ningú ja, que la manifestació de dimarts és la més important de la història de Catalunya. I malgrat les intencions clarament manipuladores manifestades dies abans, ningú no pot discutir que aquella gentada el que volíem i el que reclamem és la independència. No res més que això però tampoc no res menys. Passades les primeres hores i païdes l'alegria i l'emoció, ara la pregunta que es fa molta gent és “i com ho farem?” Una pregunta que té una resposta més senzilla del que no sembla: ho farem fent-ho.
A la manifestació de dimarts hi van assistir més diputats del Parlament de Catalunya dels que són necessaris per proclamar avui mateix la independència. Per tant, hem de convenir que ara mateix ja l'únic que ens en separa són els seus dits pitjant els botons adequats. Ho podrien fer avui o, si consideren que encara necessiten carregar-se de més raons, ho podran fer després del dia 20, o encara després de les eleccions. Perquè aquestes són les dues grans fites del futur immediat. El dia 20 el president Mas anirà a Madrid a reclamar el pacte fiscal. Veurem com respira el president Rajoy, però si Mas torna a Barcelona amb les mans buides o promeses remotes i vagues, aleshores la reacció d'aquesta mateixa gent que ahir era al carrer, estic segur que serà contundent i decidida.
Amb la qual cosa Mas podria optar aleshores per proclamar directament la independència, ja que té els diputats suficients, o per convocar eleccions, que és el que em sembla més probable. Eleccions a les quals els partits que vulguen la independència haurien de concórrer amb un programa nítid, en favor d'un referèndum immediat o en favor de la proclamació pel Parlament.
I aleshores, passades les eleccions i si la ciutadania vota independència –i vista la manifestació sembla probable–, res ja no ens separarà del naixement de la república.
Estem parlant, doncs, d'aquest curs.