El cambrot

Últimament José Manuel Durão Barroso no para de dir coses que ens sorprenen. L'última, que la UE, tal com la coneixem, està esgotada i que l'hauríem de transformar en una federació d'estats. Au, vinga, doncs: afanyem-nos a acabar això de Catalunya i posem-nos de seguida a aquesta nova tasca! Si és que ens hi volen, per descomptat. Previsible fins a l'avorriment com ens havia semblat fins fa poc, Barroso ha acabat apuntant-se a les millors tesis marineres dels del PP madrileny i ha aconseguit divertir-nos quasi tant com ens diverteixen ells, quan no criden o ens insulten perquè, després, ens irriten. (I a alguns encara els espanten, però cada vegada són menys). Barroso ha recordat que “tots som al mateix vaixell” i, igual com fan també aquells del PP, no li ha passat per alt afegir que, “quan estàs en un vaixell enmig d'una tempesta, el mínim que pots esperar de la resta de la tripulació és lleialtat absoluta”. Sí: ha dit absoluta. Com l'última gota de sangre dels avantpassats més legítims d'alguns dels del PP d'avui. Ja l'hem entès, fins i tot hem entès que la tempesta és la crisi; però, si això de la lleialtat absoluta és el mínim, costa d'imaginar què seria el màxim. Acostumats com estàvem a les ítaques també marineres d'Artur Mas, no es pot pas negar que hi ha hagut moments durant aquestes setmanes que ha fet l'efecte que l'Ítaca de l'atlantista Barroso ens encaminava cap a una mateixa illa. Però la informació que ens ha arribat ha acabat essent contradictòria perquè Barroso dubta, perquè els del PP pressionen i perquè això del dret amb els seus tractats, lleis i reglaments exigeix, com ja saben, molts d'estudis. A molts no ens ha acabat de quedar clar si Catalunya haurà de sortir d'Europa si surt primer d'Espanya. I al món, ens hi podrem quedar? Però no havia dit Barroso que tots érem en un mateix vaixell? Tant es compliquen les coses quan l'única pretensió és sortir de la cabina on et tenen encallat i optar per tenir un cambrot més modest, però molt més nostre?