Interrupcions

Després de cinc anys a la presó, Fray Luis de León va continuar les classes a la Universitat de Salamanca: Dicebamus hersterna die... Com dèiem ahir. S'ha de tenir paciència amb les interrupcions. La interrupció provoca irritació i, sovint, genera sensació de desànim. Dimarts passat a Barcelona va fer la impressió que s'iniciava formalment una marxa cap a la independència del poble de Catalunya. És a dir, l'inici d'un moviment que es veurà sotmès a un rosari d'interrupcions. Per arribar a port, i sense menystenir l'eufòria de sortida, el més determinant serà la capacitat de suportar interrupcions no desitjades. Ara, sobre èpiques nacionals aquest articulista té una perspectiva molt limitada. En l'àmbit personal, en canvi, és segur que la interrupció complica les situacions. Un cas cèlebre és a la novel·la autobiogràfica Tristram Shandy. El nostre heroi es queixa de la manera com va ser concebut. Argumenta que, quan els seus pares estaven en plena activitat procreadora, la mare va tenir la pensada de dir al marit que calia donar corda al rellotge de paret del dormitori. Allò va irritar notablement el senyor Shandy, i el fill que en va sortir –Tristram Shandy– atribueix les mancances de la seva persona a la falta de concentració en un moment tan decisiu. Semblantment, l'amic A recordava l'altre dia el que li va passar el dia de la seva jubilació: engrescat amb les celebracions, havia volgut marcar l'ocasió amb una interacció sexual amb la senyora. Era qüestió, deia, de treure forces de flaquesa i quedar com un senyor. A la ferreteria del poble, a can Berdaleta, s'havien comprat una cuina nova, i el sopar va ser de primera. Va arribar, però, el moment fatídic. En plena íntima celebració, a la dona se li va acudir de dir: “Encara hem de pagar-li la cuina, a en Berdaleta.” Maleït sigui! Aquella interrupció en un moment tan delicat va provocar en el meu amic un desànim que jo calculo de conseqüències irreparables. Amb tot, ens ho explicava com una anècdota entranyable. O sigui: contra les interrupcions momentànies, bon humor i paciència, que la marxa és llarga.