M'agradaria tornar a néixer

M'agradaria tornar a néixer per encarnar la llavor d'un dia lluminós de setembre. M'agradaria tornar a néixer per allargar cent anys més l'alegria de la festa. M'agradaria tornar a néixer en plena aurora, quan un país vell i nou de trinca obri de bat a bat les finestres al món. M'agradaria tornar a néixer per trobar als llibres d'història la Diada del 2012. M'agradaria tornar a néixer i créixer en llibertat ara que ens hem tret del damunt aquella por ominosa que s'ha transmès de generació en generació. M'agradaria tornar a néixer per rescabalar la dignitat dels pares, dels avis i dels rebesavis.

M'agradaria tornar a néixer en un país sense complexos que no es fa perdonar per existir, que no pidola perquè li neguen el pa i la sal, que té un idioma propi immune a les acusacions de llengua menor, tòxica i fragmentada en parlars regionals inconnexos. M'agradaria tornar a néixer i no aguantar mai més l'imperialista que m'acusa d'imperialista; el mentider, de mentider; el genocida, de nazi; l'acaparador, de lladre; el miop, de curt de vista; l'opinador suposadament conspicu, d'inventar-me la història. M'agradaria tornar a néixer per deixar enrere, ben lluny, el malson de les prohibicions explícites i les velades.

M'agradaria tornar a néixer en un país que no amenaci la meva llengua i la meva cultura, i que no m'exigeixi un sobrepuig de militància per preservar-les. M'agradaria tornar a néixer per no sentir-me estranger a casa meva i perquè els forasters i els apàtrides de sentiment hi trobin acollença fraternal. M'agradaria tornar a néixer en un estat nou que no serà una Arcàdia, que coneixerà una proliferació d'aiatol·làs, que estarà governat per mediocres i que patirà els mateixos greuges socials d'ara, però m'estimo més lluitar per un món més just sense la interferència dels aiatol·làs, dels mediocres i del poder econòmic de l'altra banda. Sí, m'agradaria molt tornar a néixer.