Maionesa (catalana)

L'endemà de la manifestació vaig anar a esmorzar al bar de sempre i vaig demanar si em podien canviar l'entrepà de calamars amb maionesa que tenien a la carta per un entrepà de calamars amb pa amb tomàquet. No tinc res contra la maionesa, però em feia mal l'estómac i em va semblar que, amb el tomàquet, l'entrepà passaria millor. D'entrada el cambrer em va dir que no podia ser de cap manera. Però tot seguit li va saber greu haver estat tan taxatiu i va afegir que si a la cuina encara no havien preparat els entrepans miraria que m'ho canviessin. El cambrer és un d'aquells senyors de cames curtes però rapidíssimes que parlen alt i xiulen quan feinegen; em va ser impossible no sentir-lo. La cuinera devia rondinar preguntant quin problema tenia jo amb la maionesa perquè ell va respondre, amb la seva gràcia natural: “No lo sé, lo querrá con tomate porque es catalán.” No cal dir que la maionesa és tan catalana com el pa amb tomàquet. Ja a l'edat mitjana els mariners venien de Maó dient que havien tastat una salsa magnífica, que era com un allioli distingit, d'una suprema exquisidesa, i d'aquí el nom de maionesa, perquè Roger de Flor se la menjava a quilos i de vegades fins i tot hi sucava l'espasa abans de tallar la llengua als enemics. El comentari em va fer riure i vaig seguir escoltant. La conversa va derivar cap a la manifestació, i de seguida van ser quatre cambrers que discutien. N'hi havia dos que estaven disgustats. Sobretot els sabia greu haver descobert que Guardiola és independentista. Se sentien traïts i en parlaven com si mai no s'ho haguessin pogut imaginar. No diré que em va sorprendre. La meva dona de fer feines encara em va dir fa poc que ara ja estava segura que, amb la independència, no els “expulsaríem” del país. La maionesa i Guardiola em van recordar que el debat sobre l'estat propi servirà per matar prejudicis i evitar autoenganys còmodes. Contra el que diuen els articulistes i els polítics depriments, l'independentisme no dividirà el país, sinó que farà les relacions entre els catalans més autèntiques i franques, més sòlides. Potser això és el que fa por: que fem una maionesa massa bona.