Són faves comptades
No som plantes
Ho sents a la ràdio, la tele i ho llegeixes a les enquestes que publiquen els diaris. Se'n parla al bar, al tren o a la feina. Del que més ens estem ara que ens hem d'estrènyer el cinturó és del consum cultural. I ara, amb la pujada de l'IVA, encara és més acusada aquesta tendència perquè és una despesa de la qual es prescindeix de seguida. Ara una entrada al teatre sembla que hagi agafat aire de bé de luxe. Està comprovat que amb els temps que corren qui vol sortir-se'n ha d'esmolar l'enginy. També és veritat que hi ha sectors que s'han de trencar més les banyes que d'altres. I en aquest sentit, els del cultural, que passa per ser dels creatius, els artistes, els trencadors i els originals, han de fer bona aquesta creença i s'han d'empescar tota una estratègia perquè els ciutadans no deixem de consumir cultura. Allò que d'entrada potser no ens sembla necessari pel nostre organisme, que ho podem considerar superflu, no en som prou conscients fins que les mancances ens van debilitant i morim d'inanició. Primer deixem de llegir, el pas previ abans de perdre l'escriure, que afecta directament en la capacitat de discernir, d'opinar i raonar. Quedem anul·lats i fan amb la nostra voluntat el que volen. Per no haver d'arribar a aquest extrem cal actuar. Antigament, ous, tomàquets, pastanagues i altres hortalisses i verdures es feien servir com a arma llancívola contra els actors. Era la manera que tenia de protestar el sofert públic que, des de la platea i el galliner estant, les llançaven als actors que segons el seu parer eren dolents, poc convincents o senzillament no donaven la talla damunt de l'escenari. Després de la iniciativa del teatre de Bescanó de vendre pastanagues i regalar entrades per pagar només el 4% i no el 21% de l'IVA, potser serà molt comú que quan anem al Nacional, al Romea o al Lliure trobar a les taquilles un cabàs amb verdures. La proposta és que a l'estrena –i com a protesta– els llencem als actors polítics que donen cobertura a les retallades, les culturals i les d'altres sectors. Han d'entendre que retallar en cultura i en educació ens empetiteix. I l'únic lloc on retallar i podar serveix per créixer és en jardineria, i nosaltres no som plantes.