Senyals de trànsit

Viatjar amb automòbil per Europa permet constatar com són de diferents les carreteres dels diversos països quant a presència de senyals de trànsit. A mesura que viatges cap al nord els senyals són cada cop menys freqüents i de dimensions més reduïdes, fins a quasi desaparèixer de les carreteres de Suècia i de Noruega. A Alemanya i Holanda els discos dels senyals són d'un diàmetre molt més petit que els de casa nostra i són també molt més escassos. Les imatges de street view sobre Google Maps permeten verificar aquesta espectacular i significativa diferència entre les carreteres dels nostres veïns de nord enllà, on diuen que la gent... amb el bé de Déu de senyals que s'arrengleren a banda i banda de les nostres. Existeix la primera llei bàsica de la senyalística, que podríem formular així: el nombre i la mesura dels senyals de trànsit és inversament proporcional a la capacitat o voluntat dels ciutadans de respectar-los. El conductor que, per exemple, surti avui de Girona per la rotonda de la Devesa i vagi fins a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (sis quilòmetres) veurà 71 senyals, 71, de límit de velocitat, perill, rotonda a 150 metres, pas de vianants, carretera preferent, prohibit el gir a l'esquerra, novament velocitat màxima de 50 quilòmetres hora, etc. En el trajecte entre Girona i Santa Coloma de Farners per la bonica GI-553 en veurà 141, uns 7 per quilòmetre. Quan parlo de senyals em refereixo només als de reglamentació, no als indicatius de direcció, o sigui els senyals que ens diuen, ens recorden (!), ens insisteixen (!!!) sobre allò que podem o no podem fer mentre conduïm, senyals als quals cal afegir altres elements reguladors com ara els semàfors, els recordatoris de radars, els ressalts i les indicacions pintades (o despintades) a l'asfalt. Tanta informació va adreçada, és clar, a corregir la nostra resistència o peculiar flexibilitat en el seguiment de les normes, però acaba sent poc efectiva i comporta una enorme despesa (compra, instal·lació, reposicions, reparació dels radars, etc.) que els nostres disciplinats veïns europeus s'estalvien. La segona llei de la senyalística diu que els senyals es redueixen a mesura que els conductors demostren ganes de respectar-los. Ara que el nostre país s'ha posat al volant del seu futur i sembla decidit a viatjar lliurement cap a Europa, és un bon moment per aplicar la segona norma i fer que acabi sent innecessària tanta ferralla i regulació. En aquesta matèria, estar a Europa només dependrà de nosaltres, de cadascun de nosaltres.