El quiosquer

M'han explicat la faula del quiosquer i com que val la pena la vull compartir amb vostès. Resulta que l'actriu Cindy Harris explica com va aprendre i entendre que no sempre allò que sembres ho reculls. I ho va fer un dia que va acompanyar un amic a comprar el diari al quiosc. Resulta que el seu col·lega es va adreçar al quiosquer amb un somriure a la boca, amb unes maneres exquisides i amb un tarannà digne del millor manual de civisme i urbanitat. El va saludar i amb una amabilitat exquisida li va demanar el diari, que solia comprar cada dia, li va pagar el que costava i se'n va acomiadar amb un altre desplegament de bones maneres modèlic. A tot això, l'home que regentava el quiosc havia tingut un comportament indigne. Sec, eixut, distant, fred, desagradable amb qui no deixava de ser un client habitual, una persona que no li era desconeguda. El quiosquer no li va dirigir la paraula, amb prou feines se'l va mirar quan li va pagar el diari. Remugava i rondinava feinejant entre piles de revistes i diaris, gairebé aliè al client que li agraïa amb un somriure i un Déu vos guard, un servei inexistent. Quan van sortir del quiosc, Harris va preguntar al seu amic “Què ho fa que siguis tan amable amb un paio que no es mereix ni que el saludis?” En la resposta hi ha la clau per entendre una manera de ser i de fer que hem d'aplicar ara. L'amic de Harris li respon: “Cindy, ja em coneixes, sóc així –així d'amable, considerat i atent– i no vull que sigui ell qui decideixi com he de ser jo.” Sí senyor! Em trec el barret. Cadascú ha de poder decidir com vol ser, sense que les actituds de les persones del seu voltant el condicionin ni més ni menys del que ell vulgui ser o fer. Si esperem que aquest algú ens entengui o que ens torni d'alguna manera la nostra amabilitat estem arreglats. En tenim un exemple amb les nostres relacions amb el país veí. Hem estat molts anys, molts, complint de manera exemplar i arriba un punt que, sense perdre les formes, ni els estreps ni l'oremus, hem de continuar fent la nostra. No perquè el quiosquer ens tracti com un rot li hem de respondre de la mateixa manera, no. Amb respecte cal deixar-lo fer amb les seves cabòries i tirar endavant amb un somriure a la boca i sent com volem ser.