L'Ipad del professor Vergés

Curiós univers, el de la política, la remor independentista ha convertit la crisi omnipresent i les retallades constants en carn de segona fila informativa, mentre les estelades i les no converses amb Rajoy han eclipsat les primes de risc i les injeccions de capital del BCE. Però, de fons i encara que no se'n parli amb tanta intensitat, les tisores van fent clec i clec sense descansar, i no només en l'aspecte econòmic (que ja resulta prou dolorós) sinó que també ataquen el moll de l'os ideològic amb temes com ara la reforma de la llei d'educació que, si continua avançant a aquest ritme, ens tornarà a portar cap a la “una, grande y libre” sense gaires opcions de dissentir.

I aquesta potser és la clau de tot plegat. Sembla que tot giri al voltant de les aparences, de les notícies, dels temes i que ningú no s'entretingui ja a dibuixar les essències, el moll de l'os, la veritable ànima important dels conceptes que ens envolten. Treballar pel futur és tenir una visió ampla i, sobretot, pensar que no tot s'acaba en un període determinat i que cal treballar amb l'horitzó llunyà. En aquest sentit, la classe política fa tot el contrari i ha creat una casta que només veu el seu mandat, que només busca seguir i conservar els privilegis i s'obliga a fer mans i mànigues per aconseguir-ho costi el que costi. I pitjor: la societat hem delegat als polítics tota la feina i la iniciativa d'impulsar els nostres destins oblidant l'exemple d'homes i dones valents i decidits que ens han portat a ser com som i que van ajudar a crear un país dinàmic, plural i obert.

Un d'aquests homes naixia l'any 1896 a Barcelona. Pere Vergés i Farrés, mestre i pedagog, va ser l'impulsor de l'Escola del Mar, un col·legi insòlit per l'època damunt l'arena de la platja i del Roserar de Montjuïc, col·legis amb mètodes avançats basats en el principi que l'escola havia de ser un model a escala de la vida, amb càrrecs, responsabilitats i incentius que ajudessin la canalla a ser més sàvia però també a ser més humana i a tenir més capacitat per viure en societat. El seu llegat el va recollir i el manté la Fundació Escoles Garbí, titular de l'escola Garbí d'Esplugues, de l'escola Pere Vergés de Badalona i de la casa de colònies Mas de Fortet de Capafonts.

En aquesta línia de demostrar amb la pràctica que no tot és blanc o és negre i que hi ha moltes maneres de fer les coses bé i de treballar pel futur, les dues escoles s'han convertit aquest curs en pioneres a l'hora de posar en marxa una idea tant o més revolucionària que la del seu fundador, quan va crear una escola de fusta a primeríssima línia de mar: introduir l'Ipad a l'escola. La idea, trencadora i en la línia de fer que l'escola continuï mantenint el protagonisme en la construcció del futur del país en lloc d'anorrear-la cada vegada més, hereta l'esperit de Vergés, defensant aquests paral·lelismes imprescindibles entre l'escola i la vida, entre l'ànima i el cervell. I si les noves tecnologies són una part important de les nostres vides, com és que no ho poden ser també de l'escola? Si la canalla s'ha de trobar un entorn altament tecnològic, per què no utilitzar el seu potencial des de les bases escolars?

Tots els alumnes de secundària de les dues escoles treballaran amb l'Ipad en un projecte pioner que té la col·laboració d'Apple, de l'UPC i de l'editorial Cruïlla. Els directors dels dos centres, Carles Suero i Jordi Carmona, al front d'un equip de professors carregats de passió pel que fan, demostren que encara és possible somiar, que hi ha esperança, que contra les retallades i la misèria mental cal aixecar una muralla d'il·lusió, d'innovació, d'excel·lència que ens porti a superar les dificultats d'avui i, sobretot, a fixar la mirada en el demà, en aquell horitzó que als polítics no els interessa veure i que, per contra, és la meta dels mestres, aconseguir que els seus alumnes d'aquestes generacions siguin millors, més savis i més humans que els que hem format part de les anteriors.

Aquesta innovació és només la punta de llança més evident d'una manera de treballar que arrenca del passat i es projecta vers el futur, una mostra més d'un projecte pedagògic que combina cor i ment, el que ens hauria de servir per tenir presents tots els que ho van donar tot per aconseguir un país i un demà més perfectes. Potser no ens faria cap mal imaginar-nos el professor Vergés, assegut a la platja de la Barceloneta movent el dit en la pantalla d'un Ipad com a símbol d'allò que no hauríem de perdre mai: les ganes de ser millors i fer les coses amb passió, emoció i amb projecció de futur.