Un plom de soldadets

Aquest cap de setmana una colla de gironins han fotut el cap com un timbal als seus conciutadans a base de redobles i deflagracions. Anaven disfressats de soldats vuitcentistes, marxaven en (de)formació pel Barri Vell i es veu que commemoraven els setges de Girona de 1808, aquell desastre en què un general borbònic va arrossegar al sofriment els seus habitants. La història passada pel minipimer. Oh, i què t'hi jugues que més d'un d'aquests figurants penja cofoi l'estelada independentista al balcó de casa?

Ara bé: el problema no és la incoherència ideològica ni que hi hagi gent afeccionada a reviure episodios nacionales tan discutibles. Què vols, fan les delícies dels visitants, que paguen un plat combinat d'ou, llom i croqueta, i mira tu, a sobre tenen una distracció per als nens menys espavilats. Al capdavall, ja ho deia el filòsof Cioran: tot el que no és mort és màscara.

També ho és la recreació de la Roma imperial a Tarragona sense tenir en compte la personalitat sinistra de molts d'aquells cèsars, o la Fira d'Indians de Begur, tan desmemoriada amb l'origen català d'alguns esclavistes. Com també és màscara, si em colles, la sortida dels manaies per Setmana Santa, ja que no tothom comparteix el seu calat espiritual... El problema, doncs, no el veig pas a engiponar-se una casaca i un corretjam per anar a fer el comediastre pels carrers. Més nosa fan els camions d'escombraries i ningú no es queixa.

El problema és quan de tant disfressar-te acabes mostrant el més autèntic de tu mateix. Si amb l'excusa d'honorar un generalot com era Álvarez de Castro et dediques cada any com un posseït a foguejar pólvora per donar ales als teus somnis bèl·lics més irrealitzables; si fas mans i mànigues per tenir un càrrec de “capità” dels saltimbanquis; si fas desfilar i formar els teus companys de barrabassada llançant els brams inintel·ligibles que vas aprendre quan potser eres legionari a la mili (de cabra no en vas pas fer, oi?), si fas tot això, potser és que no t'estàs disfressant sinó que t'estàs despullant per mostrar-te tal com ets. I aleshores no t'estranyi que la gent acabi pensant que el que fas és una fantotxada militarista, per molt que l'alcalde de la ciutat se t'acosti i s'interessi pels teus deliris...