Tardor

El meu món es transforma, i hi ha moments que penso que tot s'aboca al desastre, i d'altres que se m'obre el cel. Segurament no serà ni una cosa ni l'altra, o tot plegat de manera extraordinària. Provo de posar en ordre les sensacions i costa molt. Mirant dintre el moment d'oportunitats que s'obre des de l'11 de setembre és emocionant, a la vegada que saber que hi ha massa gent que va caient pel camí, exclosa del sistema, em trasbalsa; i el vertigen del què i el com fa que les sensacions siguin massa contrastades.

Mirant una mica enfora Europa no tranquil·litza: pallisses a Madrid i Atenes, desconcert nord enllà. Però segur que aquests moments de posar-ho tot contra les cordes ha de portar-nos una revisió necessària que ens ha de permetre repensar-nos. Repensar-nos per dins, i com ens relacionem amb altres. I no podem tractar amb normalitat una relació diplomàtica amb la Xina que demostra a tots els nivells una falta de respecte absolut als drets fonamentals. Aquesta crisi també ha de servir per a això.

La Unió Europea pot mirar a la cara (per molt deute que ens compri) un país que manté els treballadors d'una de les més grans fàbriques tecnològiques, Foxconn, en semiesclavatge? Desenes de milers de treballadors, alguns dels quals han protagonitzat violents incidents amb la policia, i alguns dels quals han amenaçat de suïcidar-se, perquè pitjor del que estan és impossible? Una factoria que fabricava –perquè el govern l'ha tancada– components per a 57 milions d'Iphone 5 en un any, dels quals en dos dies Apple ja n'ha venut cinc milions. I que treballa no només per a Apple, també ho fa per a Microsoft, HP i marques de cotxes? I no se'ns ha de moure un pèl?

A mi, quan arriba la tardor, m'agrada com la natura fa caure el que ja no necessita per regenerar allò que li convé. I la naturalesa és sàvia. Ara que afrontem a nivell local i global tantes crisis transformadores, no em perdonaria no aprofitar-ho per fer net i renéixer molt millor que abans.