L'endemà del dissabte

La 202a Oktoberfest muniquesa està en plena marxa (i la 25a de Calella, també). Tot i la meva afició declarada a la cervesa, mai no he estat a la festa de Munic, ni vull anar-hi, per famosa que sigui: que m'agradi la cervesa no vol dir que m'agradarà més si he d'agafar un avió per tal de prendre-la assegut en un banc de fusta sense fi tot rebent colzades contínues d'uns senyors sobredimensionats que porten plomes de faisà als barrets i les cames descobertes fins a l'entrecuix. Sobretot si al costat de casa tinc, entre d'altres possibilitats, el bar Lugo de la plaça barcelonina de Fort Pienc, tan tranquil i que serveix una excel·lent cervesa gallega. Francament, no hi ha color.

Ara bé, no crec que els organitzadors de l'Oktoberfest em trobin a faltar, atès que, any rere any, el nombre de gent assedegada que han d'acollir no deixa d'augmentar. A l'edició del 2010, per exemple, hi havia prou visitants per consumir ni més ni menys que set milions de litres de cervesa (que van acompanyar amb 117 bous, 57 vedelles i un nombre incalculable de pollastres i salsitxes). En aquella edició, per cert, es va prohibir el tabac per primer cop, tot i que els organitzadors estaven força preocupats perquè creien que sense l'olor de fum es notaria la pudor (es veu que és impressionant) de pixums que emana dels lavabos portàtils que s'hi instal·len, però resultava que la clientela estava massa feliç o bé beguda, o bé en alguns casos comatosa, per adonar-se'n.

Cada any, de fet, la desorientació que la cervesa pot provocar si es consumeix en quantitats industrials, resulta en la pèrdua de milers d'objectes personals a Munic, incloent-hi (fa un parell d'anys) un fuet, un conill viu, una dentadura, 1.455 peces de roba, 770 carnets d'identitat, 420 carteres, 366 claus, 330 bosses de mà, 320 ulleres, 90 càmeres i 37 nens. I si ho comento, tot això, és perquè aquests dies, a Catalunya, tinc entès que hi ha força gent que creu que en un futur no del tot llunyà podrien –o podríem– tenir una bona excusa, o fins i tot una bona raó, per organitzar una festa que farà que la de Munic sembli de parvulari. Anem amb compte, doncs, ja que –com que tothom sol abaixar la guàrdia habitual durant les festes multitudinàries– no podem permetre, amb els temps que corren, que se'ns extraviï res. Amb l'excepció, és clar, dels carnets d'identitat.