L'art de la por

La casualitat ha volgut que, mentre el president Mas avançava cap al que des de Madrid comencen a creure també que és el camí de la secessió, jo hagi començat a llegir L'art francès de la guerra, d'Alexis Jenni, premi Goncourt de l'any passat. Promet, però n'he llegit encara massa poc perquè en tingui una idea clara. Res a veure, doncs, amb el que passa a molts quan es tracta de parlar de la secessió perquè, mentre que entre els que votarien que sí a un referèndum sobre la independència de Catalunya hi ha una majoria disposada a creure que el país hi sortiria guanyant, entre els contraris n'hi ha molts que diuen que hi perdria. I ho diuen amb la mateixa seguretat que els que pensen diferent, pressuposant, però, que, si continua la situació actual, dins d'Espanya, amb Espanya o essent part d'Espanya, hi sortiríem guanyant, cosa que, generalment, no argumenten. No hi ha, que jo ara sàpiga, un art espanyol de la guerra, però sí que hi ha les guerrilles, aquesta guerra irregular, tal com la defineix el diccionari, que ve de temps antics, però que els espanyols van començar a anomenar amb aquest nom arran de la invasió francesa de Napoleó Bonaparte. L'art de les guerrilles avui és tan viu, que aquests dies descobrim tot de guerrillers que espanten els catalans partidaris de la secessió amb arguments més sibil·lins però també poc democràtics. No és l'art de la guerra, sinó de la guerrilla, un art que fonamenta també els seus raonaments en la por. La por de quedar fora d'Europa, la por de quedar fora de la Constitució, la por d'empobrir-nos més del que ens hem anat empobrint, la por de fracturar Catalunya en dues comunitats com si als que no volen ser espanyols els fos molt més còmode continuar essent-ho que no als que no volen deixar de ser-ho. Un dels que no ho volen deixar de ser ha dit aquests dies que els polítics no haurien de ser uns aventurers com pensa que és Artur Mas. Té, per descomptat, tot el dret a no voler triar entre ser català i espanyol. Però i els que sí que ho volen decidir? Han d'estar-se'n una altra vegada?