Stalin, Putin & Navarro

Els tres noms del títol tenen dos trets en comú: són la màxima expressió del socialisme –cadascun en el seu context– i creuen que l'autoritat que els agombola és gairebé teocràtica, per llei de partit. Naturalment que seria demagògic comparar el cop de puny de Navarro al catalanisme “submergit” en el seu partit amb la frivolitat de Putin empresonant artistes que criden contra l'estat; però el seguici de nomenaments i cessaments de Navarro per tancar la boca als dissidents està molt a prop d'un llarg reguitzell d'episodis sobre com qüestionar l'expressió dels altres i que encapsularé dins el nom d'un poeta: Óssip Mandelxtam.

No pretenc confondre el lector per posar en fila tres noms i tres cops de puny, expressió feta servir pel periodista Jordi Barbeta en un encertat article titulat Purga i més PSOE a l'hora de qualificar el succeït, com una qüestió d'autoritat. Potser. Però escapçar qualsevol brot políticament diferent a la transitòria corrent ideològica del socialisme català, mentre la senyora Chacón sospira entre bambolines esperant l'abdicació del seu rei em sembla, sospitosament, poc imaginatiu i, definitivament, més PSOE. Tot i que després del tsunami independentista, “l'aparell” ha recuperat un mot de Maragall: federalisme. Potser ha estat l'amplificació veraç de la senyora Tura? O el mateix Barroso en el darrer discurs de l'Europa federal? Potser.

El cop de puny del president Putin és, subjectivament, més rebuscat. En primer lloc, perquè qui aconsellà l'acció tenia present que la “trompada” seria suau i que les crítiques, incloses les habituals, es quedarien més amb els detalls que en el rerefons que subratllava: en aquest cas, la manca d'autoritat moral de Putin en reelegir-se president. Pussy Riot és un grup d'estètica punk les integrants del qual van celebrar un dels seus molts concerts a la principal catedral de Moscou, on van demanar “cridant” que la Verge Maria protegís la mare pàtria de Putin, el qual, un parell de setmanes més tard, era escollit, altre cop, president, dins aquests cavallets de fira que giravolten, mentre es reparteixen el poder entre Dmitri Medvédev i el mateix Putin, el qual, de pressa i corrents, va endegar els procediments judicials contra les artistes, que es diuen Maria Aliokhina, Iekaterina Samutsevits i Nadejda Tolokonnikova (cal no oblidar el nom de persones i coses). Les tres noies, el passat mes de març, eren arrestades, jutjades i condemnades a dos anys d'empresonament. En el veredicte, el jutge diu, textualment, que les condemna per “greus faltes contra la ciutadania, per incitar aldarulls motivats per odi religiós”, amb la posterior ofensa a les diferents comunitats de creients. El cop de puny de Putin semblava contra la llibertat d'expressió, però resultava una magnífica cortina de fum per altres temes de més llarg abast.

Stalin va condemnar un poeta, Óssip Mandelxtam, per dos versos: “Tarakan'i smeyutsya usishcha, / I siyayut ego golenishcha”, en un epigrama que no havia estat escrit i que de memòria Mandelxtam recitava als seus amics. Un d'ells el va trair. Immediatament, l'empresonaren. Corria l'any 1933 i Stalin s'afermava en el poder. Rússia havia patit dos anys de fam i encara havia de venir la Gran Purga del 1938. Mandelxtam ha estat el poeta més important –en rus– d'aquest segle. Havia escrit un epigrama on comparava els bigotis de Stalin amb els pèls estarrufats d'un escarabat. Disculpin l'intent de traducció: “Riu sota els bigotis d'escarabat, estarrufats, / Llueix la brillantor de les seves botes.” Aquestes dues clares al·lusions a la persona de Stalin van fer que fos detingut, i hagués estat executat si no hi haguessin intervingut Borís Pasternak, Anna Akhmàtova i Nikolai Bukharin, que van aconseguir que només fos exiliat a la ciutat de Txerdin. Morí del tifus pocs anys després, en trànsit cap a un camp d'internament siberià. Abans va escriure una de les peces mestres per entendre el segle XX: Renglons sobre el Soldat Desconegut. L'autoritat moral del poeta, l'aconseguí a cops de paraules, i aquestes encara són la millor manera de canviar el món.