LA GALERIA
Salt exemplar
No pretenc parlar de cap prova atlètica. El Salt a què em refereixo és la vila veïna de Girona i l'exemplaritat ve definida per dues ocasions en què he pogut copsar l'ànima saltenca, molt per damunt de les contingències que afecten el municipi, dels problemes de la immigració i de les notícies que, a vegades, surten a la premsa. Ambdues han tingut lloc a Les Bernardes. De la primera ja fa molt de temps. Va ser quan van nomenar fill predilecte de Salt el meu mestre de català Salvador Sunyer. Quan t'estimes una persona i subscrius el que es va dient, arribes a compartir les seves emocions. Aquest cap de setmana em va emocionar, també, l'homenatge que es va fer a Joan Vidal Gayolà. Tot i que era dins del marc de CDC, hi havia igualment gent de tots colors que valoraven la persona. Hi va assistir fins i tot l'expresident Pujol. Amb en Vidal ens coneixem de temps perquè és un home que ha treballat per la cultura catalana abans, durant i després de tenir càrrecs. En Joan ve del món de la sardana i de les entitats locals. Amb l'esclat de la democràcia va posar-se al servei del país i va tenir un ascens ràpid. Regidor a l'Ajuntament de Girona, president de la Diputació i, gairebé sense temps de pair-ho, conseller de Governació de la Generalitat. Tenir en Joan dins d'una institució bàsicament sotmesa als tentacles barcelonins ens feia por però, alhora, ens el convertia en una llumenera que ens era un referent. Les pressions de l'entorn i les conveniències polítiques van fer que, més aviat del que els gironins volíem, fos descavalcat del càrrec i substituït per altra gent de més pes –volumètricament parlant– encara que no de més bon record posterior. I el vam recuperar al front del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat, des d'on va fer una immensa feina en un camp del qual els falsos intel·lectuals no en volen saber res però a través del qual s'arriba a l'ànima del país i al seu teixit social més autèntic. En aquest sentit, va ser una sort que en Joan Vidal hi anés a parar. Ara, a Salt, les generacions noves li han volgut retre homenatge i agrair-li la tasca feta. Un encert, perquè ha estat l'oportunitat de destacar un home honest, íntegre, senzill, amb una gran humanitat, sempre predisposat, que tant te'l continues trobant, junt amb la seva esposa Marta, a qualsevol acte cultural –el concert de sardanes de Palamós, la Nit dels Poetes, els Premis Bertrana...– com a l'enterrament d'un amic o d'un antic xofer de la Diputació. No tots els exalts càrrecs saben fer-ho.