Traductors per la independència
Amb motiu del Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre, Sant Jeroni), no hauria semblat estrany que el gremi català de traductors s'hagués pronunciat sobre els efectes que l'horitzó d'un nou estat europeu (Catalunya) pot tenir per a la professió. Però, qui sap si per aquell principi tan fonamental de “la invisibilitat del traductor”, el cas és que l'opinió del gremi, si és que n'hi ha, no ha arribat al gran públic. Per exemple, l'APTIC –Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya– no s'ha expressat en cap sentit. Probablement, per prudència o, simplement, perquè no en té cap obligació estatutària, des de l'associació APTIC s'ha preferit mantenir el silenci enfront d'una qüestió presumptament política com és aquesta del nou estat d'Europa; res a dir. Altra cosa és que la qüestió només sigui política; si no, fixem-nos que el senyor José Manuel Lara, editor del Grupo Planeta (és a dir, més de cent segells editorials) ha amenaçat que “si Catalunya fos independent, el Grupo Planeta hauria de marxar a Conca, Saragossa o Madrid”. Si quan Lara diu “marxar” no vol dir només abandonar físicament el territori, sinó també abandonar els serveis que tenen a veure amb el territori, aleshores l'horitzó del nou estat europeu no té tan sols una dimensió política, sinó que pot comportar efectes laborals perjudicials, en aquest cas per al gremi de traductors. És a dir, que des de l'APTIC, per exemple, es podria recordar al senyor Lara que la traducció és “comunicació entre cultures” (com diu el lema de la Federació Internacional de Traductors) i no una arma de bel·ligerància entre estats.
Un altre exemple del silenci del gremi de traductors amb motiu de l'horitzó d'un nou estat europeu és el de l'ATIJC –Associació de Traductors i Intèrprets Jurats de Catalunya–. Òbviament, l'ATIJC tampoc no deu tenir cap obligació estatutària de pronunciar-se sobre la qüestió; o, potser, també és una associació prudent o estrictament conservadora del criteri sobre “la invisibilitat del traductor”. Per tant, tampoc res a dir. Altra cosa és que l'àmbit jurat de la traducció sí que té a veure amb la política (el reconeixement de la potestat de la jura el donen el Ministeri a Espanya o el Departament a Catalunya); i la competència mateixa sobre els traductors i intèrprets jurats s'ha d'incloure en el paradigma del que s'anomenen “les estructures d'estat”.
Amb tota probabilitat, en el supòsit que el procés de transició nacional desenllaci en un nou estat europeu (Catalunya), una de les estructures d'estat de nova construcció que caldrà assumir serà en l'àmbit de la interpretació i la traducció (prioritàriament, jurades). Políticament i administrativament, caldrà engegar el cos diplomàtic per a formar i regular la representació internacional de Catalunya a nivell institucional; caldrà engegar l'oficina de traducció i interpretació de llengües depenent del departament d'afers exteriors; caldrà bastir el corpus legal i jurídic, el del dret propi i el del dret comparat, substituint l'Institut d'Estudis Autonòmics per un institut d'estudis estatals; etcètera. Quan arribi l'hora de la veritat, l'aportació d'associacions professionals com són l'APTIC i l'ATIJC s'haurà de tenir en compte, i les associacions mateixes voldran que se les tingui en compte, per la qual cosa fóra bo que comencessin a preparar el futur des del present.
A banda de les associacions professionals, les facultats de traducció de les universitats del domini lingüístic català (UAB, UB, UVIC, UPF, UV, UJI, UA, UIB), en la mesura que són autoritats acadèmiques i garants principals de la formació de generacions de traductors, alhora seran agents necessaris en un horitzó de noves funcions de mediació lingüística; especialment, si s'assoleix l'oficialitat o la consideració de llengua de treball per a la llengua catalana a la Unió Europea (amb el benentès que no succeeixi el mateix cas que amb el gaèlic quan la incorporació d'Irlanda a la UE). Nous dissenys curriculars, noves i més concorregudes promocions d'alumnes, pressupostos més generosos, increment en el contingent de professorat i ampliació de les sortides professionals, són motius que, d'entrada, haurien de desvetllar l'entusiasme de l'univers traductor acadèmic, si més no, per a analitzar-los i investigar-los des de la prospectiva (cosa que sí que ha passat amb l'univers acadèmic dels constitucionalistes i els economistes).
En el segle IV, sant Jeroni va rebre l'encàrrec del papa d'unificar les traduccions llatines de la Bíblia; en el segle XXI, molts hauran d'assumir l'encàrrec del poble de fer realitat un nou estat i, alguns, l'àmbit concret de les traduccions.
