En vaga de fàrmacs

El cas del ministre de Salut de Gàmbia, que es va empadronar en una població gironina per poder-se operar a càrrec de la sanitat pública, és un exemple clar de turisme sanitari i de com amb astúcia molts ciutadans estrangers s'han aprofitat durant anys de la màniga ampla que hi havia en la sanitat o de com es dilapidaven els nostres impostos. Amb tot, això està bé perquè vol dir que la qualitat del sistema sanitari català està molt ben valorat arreu del món. La part negativa és que les conseqüències d'aquestes polítiques sanitàries, en temps de crisi, les hem de pagar tots amb les retallades. Uns ajustaments que, encara que no es vulgui admetre, afecten la qualitat del servei. No ens ha d'estranyar, doncs, que hi hagi pensionistes que no vagin gens sobrats, com en el cas que s'ha donat a Girona, que prefereixin deixar de prendre la seva medicació abans que acceptar el sistema del copagament.