Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

Els invents del rei dels bamuns

Escolteu la trista i verídica història d'Ibrahim Njoya, dissetè monarca de la dinastia de Nchpe Yen, rei dels bamuns, inventor, legislador, reformador, guia espiritual i savi, finalment víctima de l'administració colonial francesa. Quan, a l'inici dels anys 1890, va pujar al tron del reialme bamun, inclòs avui al Camerun, Ibrahim Njoya encara no tenia vint anys però de seguida es va haver d'enfrontar a una revolta de palau que va degenerar en guerra civil. Sabent-se inexperimentat, va contractar un exèrcit de guerrers fula, els quals, amb la seva cavalleria i, deien, amb la seva fe en Al·là, li van donar la victòria. Així, el rei Njoya va entendre que els bamuns, si volien sobreviure, havien de fer algun esforç. Primer de tot, va decidir refundar l'aparell religiós a partir d'un sincretisme entre l'animisme tradicional, l'islam i el cristianisme. Va entendre també que la unitat d'un poble depèn de la idea que té d'ell mateix, i doncs dels seus orígens, i per això va decidir donar a conèixer aquests orígens als seus súbdits. Vet aquí perquè el rei Njoya va inventar un alfabet propi a la llengua bamun. Com fan sovint els reis, va justificar la necessitat del seu invent per un somni en què un home li havia aparegut, ordenant-li de dibuixar una mà sobre una làmina de fusta, de rentar el dibuix i de beure l'aigua barrejada de tinta. Així ho va fer, i així va saber com iniciar el camí cap a una escriptura capaç de narrar les sagues del país bamun. De fet, els testimonis d'aquest invent diuen que el rei havia estat molt impressionat per la potència de l'escriptura que semblava fluir d'un Alcorà. També d'un diari alemany, ja que en aquells anys Alemanya començava la seva penetració al Camerun. Njoya, en veure dues escriptures diferents per transcriure dues llengües diferents, va pensar que era lògic que cada llengua tingués una escriptura pròpia.

L'escriptura bamun, basada a l'inici en un joc de cinc-cents caràcters, va ser simplificada fins arribar a vuitanta caràcters. El monarca va fer construir una impremta, va obrir diverses escoles, entre les quals una al seu palau, a Foumban, i va començar a modernitzar el reialme, creant una administració judicial, així com registres d'estat civil i de cens. Aviat, la premsa alemanya va dedicar articles elogiosos a un rei capaç d'abolir alguns dels seus propis privilegis. L'últim governador alemany del Camerun va dir d'ell que era «el més capaç, el més intel·ligent i el més lleial de tots els caps del Camerun. Va dur la prosperitat al seu país gràcies al desenvolupament de l'agricultura, l'artesania i el comerç i va ser un model per a tots». Els alemanys van haver d'abandonar el Camerun el 1918, substituïts pels francesos, els quals no van tenir la mateixa opinió sobre Njoya. Així, segons un oficial colonial, no era més que un «potentat orgullós, luxuriós, un tirà teocràtic». Els conflictes entre l'administració colonial i el poder reial van esdevenir recurrents, fins que els francesos van obligar-lo a exiliar-se a Yaoundé. Van destruir la seva impremta i van prohibir l'ensenyament de la seva escriptura. Njoya va morir, sol i desolat, el 1933...

Avui, però, el seu palau és la seu d'una col·lecció única al món d'escriptures subsaharianes i el nét d'aquest rei, Ibrahim Mbombo Njoya, ha creat el Projecte d'Escriptura i d'Arxius Bamun, amb la resurrecció de l'escriptura bamun com a objectiu principal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.