La llengua de la policia

Ahir va tenir lloc a Figueres un judici que no s'hauria d'haver celebrat mai. Ho diré d'una altra manera. No és que no s'hagin de jutjar dos guàrdies civils per haver vexat, presumptament, un jove pagès, en obligar-lo a parlar en castellà, sinó que els fets inicials ja no haurien d'haver passat mai. De fet, als països normals no passen. Allà, els agents de policia parlen la llengua dels ciutadans i no s'hi barallen mai si aquests utilitzen la llengua pròpia de la terra. Anys enrere, abans que Catalunya disposés de la seva pròpia policia, m'agradava dir als estrangers a qui els costava entendre el cas català que fessin l'exercici d'imaginar-se com reaccionarien, en un moment de tensió, si la seva policia els obligués a parlar en una llengua que no fos la seva, per molt bé que la dominessin. La seva actitud envers nosaltres canviava radicalment. Malauradament, però, agents de cossos de seguretat que no saben el català continuen patrullant pel país. En general, no hi ha problemes, només quan, pel que sigui, es creuen ser qui sap qui pel fet de dur uniforme. Mireu, no haver de canviar de llengua en parlar amb la policia crec que serà un dels grans avantatges de la independència. També.