Llengua pròpia

És la que he utilitzat amb tota naturalitat sense excepció, en els darrers tres dies, amb el luxe personal i familiar que ha suposat trepitjar el territori. Ho he fet per plaer, i ha estat un plaer. Sentint l'articulació exemplar de zones on els nous catalans poden representar el 20 per cent de la població. En tot moment la naturalitat ha fet que el català fos el vincle, i el territori, l'espai que afavoria el sentiment de pertinença. Pujant per noves estructures que uneixen el Garraf amb Manresa, seguint cap a Solsona i travessant el Port del Comte, la fortuna ens ha dut al nucli de Padrinàs. En Pep ha estat el millor amfitrió a Cal Paller. Hem visitat Tuixén, la Vansa, Ossera, la Seu… un bany d'alturgellisme, que permet valorar el que, encara que demogràficament minoritari, és un sentiment de naturalitat.

La cohesió és un dels valors més treballats per la gent d'aquest país, i a la majoria del territori el català, la llengua en què s'ha aconseguit. El gran valor que veurà com molts voldran fer de la seva destrucció, un objectiu a curt i mitjà termini. I no ho hem de permetre. El català com a llengua d'igualtat, de relacions laborals, empresarials, socials, sentimentals… ha servit, ha conreat respecte i relacions d'igualtat. Ha estat l'eina amb què la majoria del país ha aconseguit vertebrar una societat que ha donat oportunitats i ha permès la relació a aborígens i nouvinguts.

Ara haurem de parlar i molt, en tot això que construïm, de quin haurà de ser el paper del castellà en aquest nou estat d'Europa. De fet segur que avui aquesta llengua (que va ser, i no podem oblidar-ho, imposada per mirar de diluir la nostra identitat) és la llengua materna amb la qual molts se senten catalans. Les anomenades comarques han aconseguit amb èxit oferir igualtat d'oportunitats a locals i forasters i ho han fet en català. Un treball que no ha reeixit a l'àrea de la gran Barcelona i que manté una Catalunya castellanoparlant i una altra de catalanoparlant, sovint poc relacionades. I serà aquí, i proposant un país de tots i per a tots, on caldrà teixir delicadament el futur.