Bru de Colònia a la Sagrada Família

Demà és Sant Bru i, com faig cada any a l'entorn d'aquesta diada, dedico un record al singular eremita i a la seva fundació cartoixana. Més enguany, quan a casa nostra la festivitat tindrà un caràcter especial, amb l'entronització d'una imatge de Bru de Colònia a l'exterior de l'absis de la basílica de la Sagrada Família. Correspon al projecte d'Antoni Gaudí tancar l'absis amb vuit escultures representatives de diversos fundadors d'ordes religiosos, quatre dones i quatre homes, unes figures d'uns quatre metres d'alçada que rendeixen tribut a unes institucions religioses històricament lligades a la vida del país. La pedra travertina treballada per l'escultora Montserrat García Rius deixarà testimoni del lligam de l'orde cartoixà amb l'obra de Gaudí, potser també recordant les visites que havia fet el genial arquitecte a la cartoixa de Santa Maria de Montalegre.

En la crònica de l'espiritualitat catalana ha estat prou important la presència de l'orde cartoixà en els seus llargs nou-cents anys d'història, des d'una de les primeres fundacions al Priorat –d'aquí li ve el nom a la comarca– fins a l'actual pervivència en una petita vall, allà on es troben el Barcelonès i el Maresme. Molts segles de presència constant, fins mantinguda en èpoques molt adverses, quan, tancats els cenobis de l'orde, esparsos pares cartoixans compliren, en la soledat i anonimat, els vots que havien fet en les seves comunitats catalanes.

Scala Dei sempre en serà referència. Creada a la Morera de Montsant, quan el rei Alfons II, al 1194, féu donació d'uns terrenys per erigir la primera cartoixa catalana, aviat esdevingué un potent centre religiós, des d'on els monjos blancs s'expandiren per la península i fins donaren grans filòsofs, historiadors i teòlegs a l'Església. La influència de Scala Dei es mantingué durant sis segles, fins l'exclaustració dictada per Mendizábal, quan el conjunt fou expropiat i les terres subhastades, perdent-se una gran riquesa artística i cultural, entre ella una de les millors biblioteques de la cristiandat.

En un racó extrem del municipi de Tiana, abrigat pels contraforts de la Serralada Litoral, un espaiós monestir acull una dotzena d'homes que viuen en la solitud i la pregària. Són el darrer testimoni d'una llarga presència de l'orde cartoixà a Catalunya, gent de sòlida convicció i de fe en el valor de la vida contemplativa, que practiquen entre els murs d'una construcció gòtica de gran austeritat on la singularitat del seu claustre recorda sis segles enrere, quan, al 1415, es fundà la cartoixa de Montalegre, quan s'uniren les comunitats de Vallparadís i Sant Pol de Mar.

Al mig del brogit d'una basílica de la Sagrada Família de gran atracció turística, però, també, de profunda referència espiritual, la figura de Bru de Colònia testimoniarà la presència d'un concepte d'espiritualisme radical en l'entrellat de l'Església catalana, un lligam amb l'antiga tradició eremítica, segons la primitiva vivència dels Pares del Desert, que estigué arrelada en la Catalunya medieval i que sobreviu en un orde religiós que lliga les formes de la solitud dels ermitans amb el valor de la vida comunitària. L'escultura de Sant Bru, representat dempeus, amb hàbit i aguantant una creu, és un cop d'ull a una institució eclesial que moltes vegades oblida l'austeritat, la solidaritat, la senzillesa i la capacitat de reflexió que formen l'avantguarda de l'orde cartoixà.

Demà, festivitat de Sant Bru, els germans cartoixans estan de festa. I, des de demà, la figura de Bru de Colònia, des de la façana de la basílica de la Sagrada Família, reivindicarà el sentit d'una espiritualitat profunda dins l'Església catalana.