La coalició o la sopa de lletres
Tot i que sempre pot haver-hi sorpreses, existeixen invents polítics més o menys experimentats. Ara es parla de la possibilitat d'una coalició independentista que aglutini tots els partits de l'esquerra catalana clarament sobiranistes. Un avís clar i directe al president de la Generalitat, Artur Mas, perquè no decanti les seves intencions inicials que passen perquè un dia a Catalunya hi hagi un estat propi. Un compromís que després de la manifestació de l'11-S i de la dissolució del Parlament i l'avançament electoral, Artur Mas manté a tota vela. Fins ara sense defallir.
La coalició de partits de l'esquerra independentista és una bona idea en aquests moments davant del perill de sembrar confusions. Evitar que hi hagi una sopa de lletres de partits que en el fons volen dir i volen anar allà mateix.
Va passar en la Transició espanyola i va passar en la catalana. Amb el pacte democràtic de Catalunya. Format entre d'altres per l'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), el FOC, etc. Jordi Pujol, Anton Canyellas, Trias Fargas, etc. Llavors, la intenció era crear el nomenat “pal de paller” de Catalunya, i Jordi Pujol va poder aglutinar, amb Coll i Alentorn, d'Unió Democràtica, les seves idees per crear l'actual CiU. La història explicarà els aspectes negatius i positius d'aquella operació d'una coalició que encara es manté viva amb més beneficis electorals positius que no pas negatius.
La dreta espanyola va fer una operació similar als anys noranta. Tot un seguit de partits, encapçalats per Rupérez, Modesto Fraile, Alzaga, etc. van associar-se i van crear el Partit Popular, que va liderar José María Aznar, aleshores hereu de Fraga Iribarne, que estava cansat de perdre davant dels socialistes. Aquella associació de partits conservadors va portar el PP a la seva victòria de l'any 1996. Els membres associats van anar quedant diluïts enmig d'un gran aparell de partit on eren considerats un element més de la casa gran.
De sempre, el problema d'aquestes grans coalicions de partits ha estat el lideratge. La persona que encapçala el projecte. Raventós o Pallach no van poder aglutinar el socialisme català.
Ara el lideratge de l'esquerra independentista catalana està al voltant d'Oriol Junqueras, a qui els altres, que són més minoritaris, hauran de fer confiança encara que no vulguin perdre la identitat de les seves sigles...
