Malsons

Tots tenim en el nostre imaginari personal una llista de malsons, de situacions en què no ens voldríem veure mai, marrons, que diuen. Aquests malsons canvien amb els anys, però sempre fan patir molt. Us explico els meus, sense ordre: estar de presidenta en una mesa electoral (tot el dia allà quieta, sense poder-me moure, mentre la meva família se'n va a passeig!); ser jurat popular i haver de decidir, sense tenir-ne ni idea, si una persona és o no culpable; estar a la comissió de llistes d'un partit i haver, precisament, d'ordenar en una llista els candidats que es presenten a unes eleccions, sabent que l'ordre assegura o impedeix qualsevol possibilitat real de sortir escollit; tenir un veí al pis de sota que maltracta la seva dona, denunciar-lo i després trobar-me'l per l'escala cada dia; tenir un veí al pis de dalt que posa la música –màquina i tecno–, la tele –Intereconomía– i la ràdio –la Cope– a tot volum; anar a buscar un gat a la protectora o recollir-lo del carrer quan és molt petit, i al cap d'uns dies adonar-me que més que un gat és una mena de tigre que esgarrapa els sofàs, és esquerp, no riu mai, i que si bades et mossega; convidar la família a dinar al restaurant i que a l'hora de pagar la targeta Visa no funcioni –deu estar ratllada, diu sempre el cambrer...–; quedar-me tancada en un ascensor molt petit i calorós, i cridar i cridar i que no em senti ningú...

Però cap d'aquestes coses deu ser pitjor, ara mateix, que ser del partit dels socialistes de Catalunya i haver de votar en contra del dret a decidir dels catalans. El dret a decidir sí o a decidir no, però a decidir tanmateix. Això sí que deu ser un malson! Qui és que deu poder dormir, després d'haver votat a Madrid, amb males companyies, en contra d'un dret tan democràtic? De tota manera, aquest és un malson evitable. Un sempre es pot negar a votar allò que li diuen, oi? N'hi ha que ho fan. Ni que sigui per tenir la consciència tranquil·la i poder dormir com un tronc.