Una Constitució sense nord
Una norma que costa déu i ajut d'aplicar no és una norma, és un suplici, un càstig, una nosa que ja no té sentit en una societat. Les normes, en lingüística, han d'estar al servei dels qui les practiquen, han de ser còmodes, però si després d'hores d'estudiar-les la major part d'usuaris s'equivoquen quan les apliquen, aleshores els acadèmics legisladors tenen el deure moral i científic de revisar-les per adequar-les als nous temps.
Per exemple, cada dia és més freqüent de trobar escrit l'hi en lloc de li ho (“Si el veus fes-l'hi saber” versus “Si el veus fes-li-ho saber”), com també els hi en lloc d'alguna de les vuit formes possibles: “Donaré el meu vot als partits prosobiranistes. ¿Vols dir que els hi donaràs? (versus ¿Vols dir que els el donaràs?)”. La primera solució no és reconeguda pels acadèmics com a estàndard (tot i la voluntat de ser-ho), la segona sí, perquè és la normativa.
Precisament, Joan Solà, un dels pocs savis de la llengua que ha tingut aquest país, concloïa sobre aquest punt de la sintaxi que “el legislador n'hauria de fer un estudi minuciós i l'hauria de replantejar amb principis més funcionals si pretén de fer un codi que orienti de manera suficient i realista de cara al futur... Potser un primer pas fóra deixar en llibertat alguna de les possibilitats avui vetades i esperar que l'ús decideixi”.
Tot això ve a tomb de la guerra psicològica (de moment) contra els catalans per part de la vicepresidenta del govern espanyol davant la por d'una convocatòria de referèndum d'autodeterminació. La senyora Soraya Sáenz de Santamaría ha dit les darreres setmanes que utilitzarà tots els instruments jurídics per frenar la consulta, avalant-se en la Constitució. Doncs bé, ja fa masses anys que els catalans no se senten gens còmodes ni representats amb la mare de totes les lleis espanyoles, una norma que ha perdut el nord dels catalans, perquè si la normativa lingüística es pot canviar, ¿per què els polítics estatals, siguin del color que siguin, no volen retocar ni una coma de la Santa Constitució?
Catalunya com a nació ha malviscut amb Espanya, la qual ha sotmès els catalans a un espoli fiscal, i a una repressió cultural i lingüística. L'articulat de la Constitució espanyola conté un ordenament jurídic del tot obsolet perquè pugui conviure harmoniosament amb les aspiracions nacionals de Catalunya al segle XXI.
Si Espanya no ens vol ni escoltar, haurem de mirar cap a Europa directament i també cap al món, de manera pacífica i democràtica, perquè som un país amb un gran potencial econòmic, però també cultural, amb un dret internacional que ens empara. Tot el món ens mira, i hem de continuar sent un model de país pacífic i democràtic. La líder del PP català diu que Catalunya com a estat no podria autofinançar el pagament de pensions i subsidis d'atur que Espanya avui paga a Catalunya. Totalment fals segons economistes experts en la matèria.
Catalunya no serà pas envaïda perquè sap vendre molt bé. Europa i el món ens volen com a estat perquè el nostre comerç és potent, i ho continuarà sent si mantenim l'autoconfiança imprescindible en aquesta nova etapa d'atacs eixelebrats. Les normes han d'estar sempre al servei del poble i si no serveixen a una majoria, tant Espanya com Europa i el món tenen el deure moral, i polític, d'avalar aquest canvi per ser un nou estat, pacífic, democràtic i solidari amb els veïns espanyols, europeus i de qualsevol país necessitat.
