Subvencions denegades

En una cèntrica biblioteca de Barcelona, en l'apartat de les revistes hi ha diversos rètols que recorden que moltes d'elles no estan actualitzades perquè el Ministeri d'Educació i Cultura no ha renovat l'import de la seva subscripció. El panorama resulta desolador tant per a la biblioteca, que no pot mantenir les col·leccions completes, com per als lectors, que no poden trobar allò que els pot ser útil per a la seva formació, com per a les empreses que editen les revistes, que s'han trobat sense un important ajut que, en molts de casos, assegurava la seva persistència. Mentre tot això passa, llegeixo als diaris que la majoria de festivals que tenen lloc a Catalunya no podran disposar aquest any de la subvenció del Ministeri d'Educació i Cultura. Parlo amb el director d'un d'aquests festivals i lamenta haver perdut un ajut que era clau per la subsistència i prestigi del certamen. Aquest fet, però, es troba agreujat per les retallades que també imposa la Generalitat i pel retard en el pagament de les subvencions que han estat concedides. En aquest cas, però, el problema del festival no serà només de les subvencions sinó també el fet que l'increment desmesurat de l'IVA ha provocat una pujada accelerada dels preus de les entrades generant l'automàtica marginació d'una part de la població, agreujant les dificultats d'un públic jove per accedir al consum cultural.

El ministre espanyol de Cultura, José Ignacio Wert, afirma que la reducció dràstica de les polítiques de subvenció hauria de fomentar la recerca de patrocinadors privats, però les empreses tenen treballs a sobreviure i no volen patrocinar res. El conseller Ferran Mascarell no para de queixar-se del no retorn a Catalunya de les inversions que es fan en cultura, mentre la seva política de retallades continua de manera inflexible. Si calculem tot allò que en menys de dos anys haurem perdut en l'àmbit de la cultura i l'educació, els resultats són esfereïdors. La cultura s'està convertint en un luxe per a un consum limitat, i a tota una generació de joves se li nega la possibilitat d'accés a tot tipus d'activitat. En un moment en què la cultura necessita de manera urgent la renovació de públics, a partir d'un acostament als joves, s'hi nega tot tipus d'accés. El resultat de tot plegat ens porta a considerar que la crisi no només haurà acabat essent una crisi econòmica sinó una crisi de civilització i cultura. I en aquest cas, els mals són irreparables.